[Comunicat d’Anticapitalistes] El proper 28 de maig es duran a terme les eleccions municipals a Catalunya i al conjunt de l’Estat Espanyol, en un context i una situació política molt diferents dels que hi havia fa quatre anys. Estem en un moment de reflux general de l’esquerra, dels moviments socials i dles lluites en general amb el tancament del cicle post 15M i del de l’1O.
Malgrat que les crisis que s’havien obert durant el darrer període (econòmica, ecològica, social, nacional) disten molt d’estar tancades, vivim un cert punt mort d’estabilitat política i institucional que té una de les seves expressions més simbòliques en les aliances entre PSOE/PSC i ERC -i la crossa de les diverses candidatures a l’òrbita de Comuns, Podem i l’anomenada política del canvi- tant a l’Estat com a Catalunya.
Durant la darrera legislatura hem vist com la majoria de les anomenades “Candidatures del canvi” han aprofundit la institucionalització i el possibilisme, cada cop més centrades en la gestió de les engrunes dins del marc neoliberal, sense capacitat ni voluntat de qüestionar el sistema capitalista ni d’intentar eixamplar allò possible mitjançant el conflicte i l’impuls de lluites fora de les institucions.
No podem oblidar tampoc, en aquest modest balanç, l’impacte que ha tingut la pandèmia a nivell municipal. Durant mesos una gran part de l’activitat econòmica i la vida que mou els nostres pobles i ciutats va quedar totalment aturada, agreujant-se també la situació d’una part important de la població, especialment dels sectors més vulnerables (dones, migrants, persones racialitzades…), que es van quedar sense ingressos d’un dia per l’altre. Això va tensionar els serveis socials municipals que actuen com a primera barrera de contenció davant l’augment de la pobresa i les desigualtats.
Un cop més hem vist els límits de les institucions a l’hora de donar una resposta a l’alçada de les circumstàncies: la pandèmia va visibilitzar la profunda fragilitat d’un model econòmic basat en el monocultiu turístic i en l’especulació immobiliària. Lluny d’haver aprofitat l’ocasió per començar a implementar un nou model que diversifiqui l’economia i la posi al servei de les persones i el medi ambient, hem vist com a la majoria del territori es continua apostant per aprofundir en un model basat en els baixos salaris, la precarietat i l’explotació de les persones i del territori. Es continua apostant per aprofundir en el mateix model basat en el turisme, en l’especulació i en els grans esdeveniments i infraestructures que trinxen els nostres cossos i el nostre medi natural.
Des d’Anticapitalistes som conscients dels límits que es troba l’esquerra transformadora actual dins de les institucions, no podem oblidar mai que guanyar les eleccions i tenir el poder són dues coses diferents. Especialment a nivell municipal, on les limitacions a nivell de competències, de pressupost i de capacitat política són més marcades. Ho hem pogut veure, per exemple, amb el debat dels pressupostos de la Generalitat d’aquest any, amb l’aprovació del Hard Rock Café, la B-40 o l’ampliació de l’Aeroport del Prat projectes que podran tirar endavant malgrat l’oposició de molts dels municipis afectats. Si volem transformar el nostre model econòmic caldrà bastir un projecte polític que vagi més enllà del municipalisme, capaç d’articular-se a també a nivell nacional, estatal i internacional, només així serem capaçes de donar una resposta a l’alçada de la crisi civilitzatòria que vivim.
Aquestes eleccions municipals serviran per veure com es reconfiguren els diferents espais polítics i electorals i si el cicle anterior queda definitivament tancat amb una nova hegemonia del socioliberalisme o bé si aconseguim mantenir algunes escletxes a les institucions que puguin servir per impulsar l’autoorganització dels veïns i les veïnes dels nostres pobles i ciutats i que posin al servei de les lluites la participació institucional. És per això que Anticapitalistes participem i donem suport a candidatures construïdes des de l’arrelament popular, amb criteris de democràcia, pluralitat política i apertura al teixit social i dels moviments dels seus territoris. Candidatures ecofeministes, que aposten per la transformació social i amb un programa de ruptura a l’alçada de la crisi civilitzatòria. D’altra banda, és important recordar que de nou hi haurà centenars de milers de catalanes que no podran votar-les perquè el racisme institucional els nega fins i tot els drets civils i polítics més elementals.
Si volem superar els límits del cicle polític anterior i ser capaces d’impulsar un nou cicle de lluites que sigui capaç d’anar més enllà, és imprescindible una estratègia que no estigui tancada en unes institucions que no són les nostres i que construeixi pacientment una nova institucionalitat amb objectius de transformació anticapitalista. Aquesta nova institucionalitat només serà possible si som capaces de bastir un bloc històric ampli de les classes populars, amb un programa que tingui per banderes el feminisme i l’ecosocialisme, tan radical com els reptes que els nostres municipis tenen per davant, que sigui capaç d’articular allò social i allò polític, per construir una alternativa política, sense oblidar mai que l’única manera d’avançar és a través de les lluites (sindical, feminista, ecologista o en defensa dels serveis públics) al carrer.
Per aquest motiu Anticapitalistes animem a votar el proper 28 de maig a les candidatures del municipalisme combatiu i de ruptura i a seguir organitzant-nos cada dia per fer reals aquests anhels.