[Comunicat d‘Anticapitalistas]
Des d’Anticapitalistas ens sumem a la crida de feministes del sud global a convertir el dia 8M en un dia de solidaritat amb Palestina, i en concret amb les dones de Gaza que, com en totes les guerres, pateixen les conseqüències del conflicte de manera específica, però també són un exemple de resistència.
Les xifres de persones assassinades a Gaza s’acosten a les 30.000, de les quals un gran percentatge són dones. No obstant això, no coneixem amb certesa les xifres ja que tant el ministeri de sanitat com les agències de Nacions Unides ofereixen les dades de dones assassinades sumades a les de la infància, un exemple més de com es treu l’agència a les dones en les guerres.
Les dones a Gaza, a més de patir la violència directa de l’exèrcit Israelià, es troben en una situació de major vulnerabilitat per diversos motius. En primer lloc, el patriarcat els atorga, com a les dones a tot el món, la responsabilitat de vetllar per la subsistència de les seves famílies, una càrrega que es converteix en impossible davant un context de fam generalitzada. A més, en el cas de les dones embarassades o amb nadons lactants, la falta d’accés a aliments i assistència mèdica posa en risc les seves vides i les de les seves criatures. També el desplaçament forçat, fa que les dones i nenes no comptin amb accés a banys, productes d’higiene menstrual o aigua neta, fet que posa en risc la seva salut i la seva intimitat.
No obstant això, les palestines estan demostrant, una vegada més, la seva resistència. Malgrat que sovint se les vol encasellar en la imatge de víctimes passives, la força que han demostrat aquests mesos trenca aquesta imatge falsa. Des que va començar el genocidi les hem vist organitzant l’ajuda humanitària i els refugis, com a personal mèdic als hospitals i arriscant les seves vides per a exercir el periodisme i informar des de primera línia.
Com a feministes internacionalistes defensem el dret a la resistència i a l’autodefensa de les dones palestines. Elles sempre han format part de la resistència al colonialisme israelià. Les guerres són, com dèiem, una via d’aprofundiment de les violències patriarcals, encara que, moltes vegades, es duguin a terme embolicades d’un relat suposadament feminista que pretén justificar la guerra en nom de la seguretat de les dones o de les persones LGTBIQA+.
Israel ha utilitzat el pinkwashing per a aparèixer com a garant dels drets del col·lectiu LGTBIQA+ i de les dones, tal com s’entenen a occident, enfront del món àrab i islàmic. Una estratègia amb la qual Israel pretén justificar el genocidi del poble palestí, escudant-se en la defensa dels drets humans mentre els nega a tots els palestins, sigui quina sigui la seva identitat de gènere i la seva orientació sexual. Instrumentalitza la lluita per drets i llibertats sexuals, valent-se de la islamofòbia, agitant l’amenaça del terrorisme islàmic, i alimentat els discursos d’odi, racisme i xenofòbia.
El nostre internacionalisme és transfeminista, anticolonial i antiracista. Les feministes i les queer del món també som Palestina: construint moviments de solidaritat amb Palestina frenem l’extrema dreta, ens enfrontem a aquests discursos i pràctiques racistes i misògines que neguen els nostres desitjos, les nostres identitats i els nostres cossos.
Som antiimperialistes i per això advoquem per l’antimilitarisme, no perquè pensem que les dones som essencialment pacifistes, sinó perquè creiem que els exèrcits i les guerres reforcen un model capitalista, patriarcal, ecocida i colonial. Mentre s’assassinen civils amb total impunitat, hi ha grans empreses i bancs fent negoci amb la venda d’armes i d’equipament militar. A més, com estem veient en Palestina, la guerra s’utilitza com a mecanisme de disciplinament colonial, no només a la franja de Gaza sinó també a tota Cisjordània, on el context de guerra ha deslligat la impunitat dels crims contra la població palestina per part de colons.
Som antimilitaristes i ens situem en una llarga tradició feminista, que ha sabut conjugar l’antimilitarisme i la solidaritat internacional, així com la defensa de l’autodeterminació dels pobles i el seu legítim dret a l’autodefensa. Ens reconeixem en les lluites de nombrosos col·lectius de dones que des de diferents contextos han construït un feminisme antimilitarista. Un fil històric que es va reforçar en els anys 80, en la lluita exemplar del campament feminista de Greenham Common al Regne Unit, on centenars de feministes es van congregar durant gairebé 20 anys per a mostrar el seu rebuig a l’OTAN i bloquejar la instal·lació de míssils nuclears.
El nostre antimilitarisme és també ecosocialista, perquè la indústria militar és una indústria ecocida, responsable de l’escalfament del planeta i de la destrucció de territoris sencers. Però també perquè, enfront dels seus beneficis, enfront d’un model basat a saquejar, explotar i violentar els nostres recursos i les nostres vides, posem en el centre la defensa de la vida. Contra uns pressupostos militars que ens endeuten, defensem els serveis públics.
Avui, totes som Palestina. Cridem a desobeir les lògiques de la guerra i a denunciar una ocupació que ha ajudat a construir un dels Estats més militaritzats del món. El complex militar israelià no és només un perill per a Palestina sinó que amb les seves exportacions d’armament, sistemes de vigilància i formacions en seguretat, s’ha convertit en un perill per a tots els pobles del món. Són les armes, “provades en combat”, contra el poble palestí, les que utilitzen per a reprimir-nos en les manifestacions.
Per les palestines, però també per totes aquelles atrapades en unes fronteres militaritzades amb tecnologia israeliana, o per a les defensores del territori que s’han d’enfrontar a sistemes de seguretat entrenats per militars israelians, avui més que mai és necessari un feminisme internacionalista. Totes som Palestina!
