El proper 8 de març torna a convocar-se vaga feminista a Catalunya, lligada a l’Aturada Internacional de Dones iniciada a Argentina el 2017 i secudada per països arreu del món els darrers anys. Una vaga construïda des del moviment feminista i que crida a les dones a aturar a totes les esferes de la vida en les quals s’aprofiten del nostre treball i el nostre esforç: una vaga de cures, de consum, estudiantil i laboral, que posi de manifest que si la dones ens aturem, el món s’atura.
La vaga d’aquest any arriba en un moment en què les necessitats, drets i llibertats -ja de per si precàries després d’una dècada de crisi multidimensional- estan sent amenaçades de nou per les forces reaccionares a tot el món, també a l’estat espanyol. Entre els cants de sirena d’un neoliberalisme i els atacs d’una ultra-dreta reaccionària, nosaltres apostem per un feminisme que dut a les últimes conseqüències és necessàriament antiracista i anticapitalista. Un feminisme ecosocialista i internacionalista. Un feminisme que, lluny de fer passes enrere, aixeca una alternativa al carreró sense sortida on es porten, que permeti un gir complet a les polítiques d’austeritat i als atacs contra els nostres drets i llibertats. Perquè ho volem tot.
Ho volem tot, començant per la derogació de la reforma laboral que ens imposa un mercat salvatge i incompatible amb la sostenibilitat de la vida. Una necessària reorganització dels treballs productius i reproductius, remunerats i no remunerats, que combati la desregulació actual. Una dràstica baixada de la jornada laboral que reparteixi el treball remunerat, alhora que allibera temps per al treball no remunerat de cures. I l’equiparació de pensions no contributives i contributives i l’agument de totes dues.
Ho volem tot, perquè “posar la vida al centre” no serà possible mentre els recursos necessaris per a la vida se segueixin regint per la lògica del benefici privat. Exigim una regulació del preu de l’habitatge i garantia d’accés, la nacionalització sota control social dels sectors energètics (llum, aigua i gas) i que es reverteixin les retallades en educació, sanitat i dependència constituint una xarxa exclusivament pública. En definitiva: acabar amb el mercadeig de les condicions de vida i amb la sobrecarga del treball no remunerat per a les dones derivada dels buits de les polítiques públiques.
Ho volem tot, seguint amb la derogació de la llei d’Estrangeria, que condemna a milions de persones a vides precàries, incertes i constantement exposades a la violència, on les dones sempre s’enduen la pitjor part. Exigim el tancament immediat dels Centres d’Internament d’Estrangers i la fi de les pràctiques que atempten contra els drets humans en les nostres fronteres. A més de la fi de les polítiques de persecució i exclusió racistes de les institucions, així com garantir el dret a la nacionalitat, al treball i als drets socials.
Ho volem tot, perquè som consicents que els drets conquerits fins ara són fonamentals però insuficients i precaris, també en el plànol sexual i reproductiu. Volem poder exercir autonomia sobre les notres vides i cossos sense que se’ns infantilitzi ni tuteli, i per a això necessitem una llei de l’abortament que no qüestioni ni juidicialitzi les nostres decisions i que garanteixi la cobertura per part de la sanitat pública en el nostre lloc de residència i dins de termini. Sense oblidar-nos d’una llei sobre identitats trans que no ens patologitzi i que ens tracti com a subjectes de plens drets dins d’un sistema públic.
Ho volem tot, i això inclou també una necessària depuració de l’aparell judicial que acabi amb la impunitat contra el masclisme, el classisme i el racisme que patim les dones en els processos judicials per violències masclistes. Volem un replantejament legislatiu que no exclogui les violències fora de l’àmbit de la parella i l’exparella, com molts dels casos de violències sexuals. I entenent que avui el moviment feminista és el major revulsiu en sensibilització contra les violències masclistes, així com en empoderament i autoorganització de les dones, cal fer que sigui central en la lluita contra la missogínia: protocols, tallers, formacions, campanyes, autodefensa individual i col·lectiva, etc.
Un programa d’aquest tipus, que posi la vida al centre i defensi les necessitats, llibertats i drets de totes les dones, seria impossible sense el procés d’autoorganització del moviment feminista en curs. I ens correspon donar-hi la batalla perquè només a través de l’articulació d’aquestes mesures estarem en condicions d’encarar amb èxit l’actual cicle social, econòmic i polític. No ens valen gestos ni jocs de poder polític: només un moviment feminista autònom, massiu i plural, les prioritats del qual siguin col·lectives i democràticament decidides i que no tingui por d’ocupar els carrers i d’usar tots els mitjans al seu abast, pot ser capaç d’empènyer en aquest sentit.
Ni un pas enrere: ho volem tot
Aquest 8 de març, a la Vaga Feminista!
