90 són les dones i nenes que cauen sobre les nostres esquenes en el que portem d’any arreu de l’Estat, 13 de les quals són a Catalunya. La punta de l’iceberg de tot l’entramat de violències que patim dia a dia, com hem vist aquest any amb Juana Rivas o el cas de San Fermins. Violències institucionals, judicials, sexuals, físiques,… Tant als als carrers o les aules, com als centres de treball o la llar. Un masclisme que s’alia amb el racisme, amb la LGTBIfòbia, amb l’explotació per mantenir-nos en el seu ordre a totes les esferes de la nostra vida.
El 25 de Novembre no és només un dia de commemoració, és un dia de lluita, un dia en què visibilitzem totes les resistències quotidianes que teixeix el feminisme davant les violències masclistes. Per a les dones, cada dia és 25N, cada dia responem a l’assetjament, al fet que se’ns posi en dubte, al fet que ens intentin silenciar. Però sobretot, cada dia és 25N, per que cada dia som més la dones organitzades, aquí i arreu del món.
El moviment feminista ha estat motor de transformacions històriques, és des d’aquí des d’on cal abordar les insuficiències del «pacte d’estat»: una llei que parteixi de l’elaboració, exigències i dinamisme del moviment. També, les insuficiències en el desplegament de la Llei integral catalana. A més, en el context de repressió que vivim a Catalunya, on ja s’han donat violències policials encreuades amb el masclisme com les agressions sexuals l’1 d’octubre a l’escola de la Barceloneta; cal refermar les pràctiques feministes i de suport mutu en totes les esferes d’auto-organització.
El moviment feminista avui amb tota la seva amplitud i diversitat és la peça clau per a milions de dones a tot el món. Lloc comú de suport mutu, pràctiques transformadores i acció col·lectiva. Des dels protocols a festes majors organitzats pel moviment, fins a la visibilització de la nostra història i herències. Lloc comú que posa en valor totes la tasques i activitat que duem a terme les dones, un dic a la infravaloració que patim a la societat.
Per això, aquest 25N ha de ser un tret de sortida per organitzar la vaga general del proper 8 de març. Una vaga que el moviment ja ha començat a construir i que ha de posar sobre la taula que si nosaltres, les que som violentades, humiliades, infravalorades,… nosaltres les que pal·liem la crisi, les condicions de vida, la precarietat,… que si nosaltres volem, parem el món.
Arreu del territori ens donarem cita a les diferents mobilitzacions i accions que dugui a terme el moviment feminista, a Barcelona ens trobarem a les 18h a plaça universitat.
Per que ens hi va la vida, jo també lluito!
