1. L’article 155 suposa un cop d’estat a Catalunya. L’atac pretén dissoldre un govern electe i imposar unes eleccions autonòmiques desoint el mandat democràtic de l’1 d’octubre i els emplaçaments al diàleg. Un atac que també es dirigeix als mitjans de comunicació públics que ja han manifestat que suposa una vulneració de la «llibertat d’expressió i d’informació» i que no acataran. Un cop d’estat que se suma als atacs durant la jornada i els dies previs a l’1 d’octubre; al desplegament policial continu que vivim; la demagògia contra la comunitat educativa de la darrera setmana; i per descomptat, a l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d’Omnium i ANC amb els quals ens solidaritzem. Una serie d’atacs que han trobat una Catalunya mobilitzada, com el gairebé mig milió de persones que ahir van omplir el centre de Barcelona.
2. Des dels carrers i l’autoorganització popular vam fer efectiu el dret a l’autodeterminació, només des d’allà farem front a les amenaces i repressions del règim. No reconèixer l’autoritat del PP per gestionar els mitjans de comunicació, els cossos policials o el Parlament català suposa un salt en la desobediència civil massiva que hem viscut aquest darrer mes. Per efectuar aquest salt caldrà respondre de forma sostinguda contra el 155; mobilitzacions, vaga general, caixes de resistència, alternatives econòmiques,… Un ventall d’iniciatives que facin que no ens deixem ningú endarrere, que superin els obstacles que vivim i que permetin contrarestar l’estratègia de la por.
3. Lluny del retorn a la «normalitat» que diu buscar el règim, la suspensió de l’autonomia de les institucions catalanes cerca implantar una restauració constitucional amb un gir reaccionari. Front la seva reacció trobarà un rebuig massiu a Catalunya on caldrà organitzar la desobediència i construir aliances àmplies fora de Catalunya per evitar l’aïllament. Construir aliances amb els pobles d’Europa que pateixen el gir autoritari de la UE i dels seus governs, però també, rearmar un bloc democràtic anti-règim a l’Estat que pugui contagiar arreu l’impuls constituent.
4. Materialitzar la sobirania de Catalunya és ara una tasca urgent per evitar la restauració constitucional en clau autoritària i no recular en el desafiament democràtic emanat del passat 1 d’octubre. Això implica superar els discurs de la independència fàcil i assumir col·lectivament els reptes que tenim per endavant. Considerem que la manera de materialitzar aquesta sobirania és obrint un procés constituent popular, que aquells i aquelles que van defensar el referèndum siguin protagonistes també de la nova República. Un procés constituent que no sigui la mera redacció d’una constitució, sinó un període per desenvolupar una nova institucionalitat emanada de l’autoorganització popular, que generi contra-poders per superar els xantatges, però també que permeti eixamplar socialment el camp sobiranista.
La desobediència i l’autoorganització són les nostres institucions, des d’on obrir un procés constituent, sobre les quals construir la República.
