Comunicat d’Anticapitalistes
Prop de dos anys després, avui 14 d’octubre, s’ha fet pública la sentència del Tribunal Suprem en el principal judici contra polítics i activistes socials pel referèndum de l’1O i les mobilitzacions del 20S. Una causa que ha estat marcada des de la tardor del 2017 per episodis de repressió i criminalització contra la societat catalana i totes aquelles persones que ens vam mobilitzar per aplicar el nostre dret a l’autodeterminació com a poble.
Les estratègies i mètodes repressius de l’Estat Espanyol front tot allò que “amenaci” el Règim no són noves, sinó que són forjades des de la “transició”. Tanmateix, l’autèntica amenaça als drets civils i les llibertats fonamentals és el propi Estat, que porta anys perseguint i condemnant vaguistes, activistes, gent organitzada que lluita per aturar desnonaments, el jovent d’Altsasua i un llarg etcètera. Entenem que la lluita antirepressiva a Catalunya ha de ser capaç de construir aliances àmplies amb totes les represaliades d’arreu de l’Estat. La sentència implica un precedent autoritari contra totes aquelles que protestin, es manifestin, s’auto-organitzin i desobeeixin lleis injustes. Lluny d’una sortida democràtica i política a la demanda d’un referèndum d’autodeterminació, l’Estat ha aprofundit en una via autoritaria i de gir reaccionari que afecta a les majories socials i treballadores d’arreu.
Nou persones, entre elles activistes i polítics catalans, porten prop de dos anys en presó preventiva per defensar la celebració del referèndum de l’1-O. A elles se sumen les altres polítiques exiliades; les activistes Adri i Tamara Carrasco entre d’altres; o recentment les detingudes el 23-S. Totes elles acusades de rebel·lió, sedició o, fins i tot, de terrorisme. Cap d’elles ha de quedar en l’oblit aquests dies. Quan sortim a protestar per la sentència ho farem per reclamar també la seva llibertat perquè aquesta és una causa general. De la mateixa manera, combatrem les amenaces d’un nou 155 i les diferents formes de persecució política que està emprant l’Estat.
Per tot això, davant les conseqüències socials i polítiques que implica la sentència del Tribunal Suprem contra Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull des d’Anticapitalistes:
- Cridem a participar a les mobilitzacions anti-repressives que es duran a terme els propers dies, així com a la vaga general. Al mateix temps, cal que aprofundim en la via de l’autoorganització popular i es defugin les batalles per interessos partidistes que han marcat la pauta els darrers mesos. A més, considerem fonamental que les mobilitzacions que vindran es solidaritzin i facin seva la lluita contra la repressió que afecta a activistes per l’habitatge o propalestina, feministes, artistes… de Catalunya i d’arreu de l’Estat.
- Considerem que, un cop dictada una sentència injusta i antidemocràtica, només l’amnistia de les activistes i polítiques condemnades pot donar una sortida col·lectiva i política a les vulneracions perpetrades. Però també hem d’exigir que l’Estat Espanyol repari el dany causat per la presó preventiva i la violència exercida l’1 d’octubre contra la població civil.
- Reiterem la necessitat de reconstruir un horitzó de ruptura. Combatre la repressió és en si mateix insuficient sense un projecte polític alternatiu. Aquest projecte ha de passar necessàriament per una ruptura amb l’austeritat. Només un moviment que trenqui amb els dictats neoliberals i doni una sortida a la crisi social i econòmica podrà millorar la correlació de forces actualment existent. L’exercici efectiu de l’autodeterminació només serà possible si el protagonitzen les classes populars i treballadores.