Comunicat d’Anticapitalistes davant del 10N
Enmig de l’amenaça d’una nova recessió econòmica i amb la imminent publicació de la sentència contra les preses polítiques catalanes, el PSOE de Pedro Sánchez va decidir convocar eleccions per aquest proper 10 de novembre. La nul·la voluntat d’arribar a qualsevol tipus d’acord per l’esquerra ha estat evidenciada pel bloqueig constant a qualsevol entesa i la constant humiliació cap a Unidas Podemos i el conjunt de confluències, així com per la incapacitat d’oferir una sortida per Catalunya. Tot plegat marca la fi de l’operació propagandística “viratge a l’esquerra” iniciada amb la victòria de Pedro Sánchez a les primàries del partit ara fa dos anys.
La coincidència electoral amb la publicació de la sentència del “procés” marcarà la campanya i els resultats. Amb un govern de la Generalitat deslegitimat per la seva inoperativitat, a més de la repressió policial i les mobilitzacions massives en una dinàmica pròpia, dificultaran sens dubte els resultats de l’independentisme d’ordre. Per part de l’Estat, l’aposta per la repressió i l’amenaça constant d’un 155 es reafirma i no es fa difícil d’imaginar després de la línia marcada pel Ministre d’Interior o el mateix Pedro Sánchez que el marc sobre el qual es treballa contempla l’adopció de mesures encara més dures. Encara que el clima electoral ho dificulti, les aliances antirepressives són més importants que mai, així com establir punts programàtics comuns dins del sobiranisme i les forces oposades al Règim com poden ser l’amnistia per a totes les preses polítiques, la fi de la repressió i el dret a l’autodeterminació.
Unidas Podemos i el conjunt de confluències ja no representen el mateix que l’impuls que les va fer possibles. El gir governista adoptat per la direcció de Podemos i assumit per la resta de forces han desnaturalitzat el que era un projecte alternatiu al bipartidisme i al règim. Intentar governar amb el PSOE ha estat un error que reafirma una lògica creixent de subalternitat. La confluència catalana no marca una tendència diferent. En Comú Podem en cap cas ha mantingut un perfil diferenciat del projecte estatal, sinó que ha fet seva la política de subordinació al PSOE i al PSC. En tots els terrenys s’ha prioritzat equivocadament un escenari de co-govern amb el PSOE, en comptes d’una aposta per l’oposició. Assumint l’actual correlació de forces era necessari alimentar les contradiccions d’un PSOE que està decidit a no desenvolupar cap política transformadora.
El PSOE, però també l’entramat mediàtic i institucional del règim, es resisteixen a una integració de les forces del canvi. Aquest fet fa que més enllà de l’estratègia governista, les confluències i Unidas Podemos, de moment, segueixin sent un element distorsionador per a tancar la crisi de règim. Tanmateix, la crisi estratègica de “l’espai del canvi” i la seva desnaturalització mostra que hi ha un tasca pendent: La creació d’un espai pluralista, amb vocació de majories i radicalment democràtic, on hi hagi un acord polític suficient com per impedir una restauració del règim. Per Anticapitalistes aquesta és la tasca fonamental en el proper període. Alimentar la dinàmica de mobilitzacions que protagonitza la gent jove feminista, ecologista i de les protestes contra la sentència i en favor al dret a decidir que pugui generar noves estratègies i un programa sorgit d’aquest cicle mobilitzador. A més caldrà anar assajant i generant experiències polítiques compartides que ens permetin superar les lògiques del cicle que enguany es tanca. En aquest sentit, celebrem la presència de la CUP en aquesta contesa electoral. Desitgem que pugui ser un pas per a una recomposició política que haurà d’anar més enllà dels espais pre-existents per agrupar tots els sectors amb un projecte rupturista i connectar amb la nova generació activista emergent.
Per a les properes eleccions generals del 10N des d’Anticapitalistes esperem que tant la CUP com En Comú Podem obtinguin un bon resultat; convençudes que serà necessari impedir una restauració del règim des de tots els fronts possibles tant institucionals com de carrer.