Durant les properes setmanes des d’Anticapitalistes impulsarem assemblees obertes de les que anirem informant a través de les nostres xarxes amb la intenció de generar una discussió a fons i sincera després de la fi d’un cicle polític. És important socialitzar un balanç dels darrers anys i començar a traçar noves perspectives per les que volem que el món canviï de base.
Nou cicle. Nous reptes. Noves forces
Les eleccions del 26 de maig han posat fi a tot un cicle polític llarg a Catalunya, així com a la resta de l’Estat. Les energies socials generades pel 15M i continuades per les diferents marees i moviments socials i l’impuls polític de tota una generació amb el llançament de Podemos i de milers de candidatures municipalistes, s’han esgotat. El mapa que deixen les eleccions generals d’abril i les municipals de maig és el d’un retrocés de les forces transformadores a Catalunya. Amb algunes excepcions valuoses, la tendència general és de retrocés tant de les experiències provinents del món dels Comuns, com del món de la CUP, així com de les experiències compartides entre ambdós espais.
Aquest retrocés probablement no es deu a un únic motiu, sinó a múltiples factors, tant mateix considerem que hi ha alguns elements de fons a recalcar. D’una banda, la normalització de la precarietat i la pobresa i la conseqüent rebaixa de les expectatives socials i laborals de millora ha empès àmplies capes de la població a opcions més moderades políticament. D’altra banda, es manté una doble crisi estratègica a Catalunya. El moviment independentista manté una forta desorientació després del cop de l’Estat a l’1 d’octubre i el 155 i s’ha vist sense un nou horitzó comú. De la mateixa manera, la hipòtesi del ‘Canvi’ per via institucional-electoral del món dels Comuns i Podem també té una forta crisi, una vegada desplaçada la possibilitat de sobrepassar el PSOE, s’hi han subalternitzat. A més, el conjunt de candidatures municipals d’esquerres que van aconseguir Governs el 2015 han tingut dificultats reals per a aprofundir un gir anti-neoliberal més general. Per últim, el gir reaccionari iniciat a la tardor de 2017 ha generat un viratge a la dreta del conjunt de l’arc polític, però també d’una part de la població. Avui fem front a reptes que no estaven sobre la taula fa cinc anys.
Ara bé, de la mateixa manera que constatem un fi de cicle, considerem que fa mesos que es gesta un nou cicle de lluites. Les forces renovades de la lluita feminista que sobrepassa fronteres, les lluites ecologistes pel clima arreu del món, però també les diferents lluites sindicals de nous sectors treballadors, el reimpuls de la lluita pel dret a l’habitatge i la generació d’un moviment migrant cada vegada amb més pes, posen sobre la taula que en els darrers anys s’han anat gestant noves experiències de lluita social. Considerem que alimentar i acompanyar aquest cicle de lluites és condició necessària per fer emergir nous horitzons de transformació social i política, és condició necessària per fer emergir noves estratègies.
Aquests nous horitzons i aquestes noves estratègies quedaran afeblides de les mateixes limitacions que avui patim si no fem un balanç sincer de les experiències acumulades en aquest cicle que tanquem. És per aquest motiu que ens proposem una campanya de debats oberts arreu del territori per discutir plegades cap a on anem. Entrem en un nou cicle social i polític, tenim nous reptes a afrontar, calen noves forces socials i polítiques per seguir construint poder popular.
Properes assemblees obertes:
VIC
Dimecres 26 de juny – 19:30h
BADALONA
Dijous 20 de juny – 19h
c/ Don Pelayo, 109 (cantonada amb Pau Piferrer)
COLÒNIA GÜELL – SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
Dissabte 29 de juny – 18h
La Tenda Culturalternativa. Placa Joan Güell, 12