[Comunicat d’Anticapitalistes]
Demà dissabte hi ha convocada una mobilització en defensa de la immersió lingüística i de l’escola en català. Una protesta que reacciona contra de la sentència del TSJC que busca obligar les escoles a fer un mínim d’un 25% de les classes en castellà. Malgrat la plena normalitat que caracteritza l’escolarització en català, la dreta espanyolista, encoratjada per la repressió, reprèn debats previs al Procés amb la intenció d’arrassar qualsevol element que associïn a la identitat catalana. I ho fa per la via judicial com ho ha fet amb tants altres temes que no pot guanyar de cap altra manera. Aquesta via judicial es combina amb una sorollosa campanya política i mediàtica amb tots els recursos al seu abast. L’objectiu és trencar els consensos socials que, d’altra banda, eren fràgils, ja que la dreta espanyola els ataca des dels anys 90. Ara cal sumar-li que el paper del PSC que es despenja del que les seves bases van construir durant dècades.
En una societat plurilingüe cal prendre mesures de normalització lingüística que evitin la desaparició de les llengües minoritzades. El català és una llengua minoritzada i encara que és una llengua globalment important amb 10 milions de parlants, és una llengua minoritària en el context de l’estat i en l’europeu. Si bé té una presència considerable a internet, a les escoles, a mitjans de comunicació, a l’administració pública… en els darrers anys s’ha debilitat en tots aquest àmbits i ha perdut ús i ha retrocedit ens espais com el laboral, l’acadèmic o l’audiovisual. A l’educació obligatòria, ha retrocedit en la comunicació entre alumnat i de l’alumnat amb el professorat. El castellà és la llengua majoritària de socialització de l’alumnat malgrat la immersió; a més de ser molt present als patis, també ho és a les aules i als projectes. És la immersió lingüística el que garanteix el bilingüisme, evitant la desaparició del català i enlloc de qüestionar-la caldria aprofundir-la en un context tan crític per al català.
La llengua és una eina de comunicació en constant evolució, però que transmet maneres de veure i entendre el món diferents: la diversitat lingüística és riquesa cultural, i a Catalunya defensar la riquesa cultural passa per la protecció de la llengua pròpia, el català. La llengua catalana també és un element cohesionador de les classes populars, ho fou als 80 i cal que ho segueixi sent ara. Això no s’aconsegueix destinant recursos a publicitat institucional o a plataformes digitals de corporacions globals que busquen el lucre privat, ni per posar-se puristes amb l’ús de la llengua, sinó per fomentant-ne el coneixement i l’ús i invertint als barris i pobles on el coneixement del català és més baix i es converteix en una barrera per a la progressió acadèmica o laboral. Els atacs a la immersió lingüística són atacs a la igualtat d’oportunitats de l’alumnat.
La defensa de la immersió no és un atac al castellà dins o fora de l’escola, l’escola en català ha garantit fins ara que els nivells de coneixement d’ambdues llengües siguin quasi idèntics a les diferents etapes; arreu de Catalunya i també en comparació amb la resta de l’Estat. Les grans diferències en els nivells assolits a educació, com en tants d’altres àmbits, els marquen molt més les rendes familiars. És per això que cal blindar la immersió lingüística a les escoles catalanes amb una política lingüística sòlida amb les revisions necessàries. La solució al conflicte no arribarà ni tirant la pilota endavant esperant que es resolgui amb una futura independència de l’estat, ni amb models de doble xarxa educativa que només servirien per aprofundir la fractura identitària post 1O i que és justament l’objectiu de la dreta espanyolista. El català va resistir el franquisme malgrat les prohibicions i la repressió per la voluntat dels parlants, ara cal sumar a aquesta voluntat que som una societat plurilingüe i cal que això també sigui una realitat reconeguda, valorada i visibilitzada. Cal una nova estratègia amb una política lingüística valenta, amb l’esforç i la voluntat dels parlants per potenciar-ne l’ús i convertir-la en una eina de comunicació útil i en una eina de cohesió popular.
15 de desembre de 2021
