Contra els megaparcs de les grans elèctriques, per una energia pública i renovable

Comunicat de l’Àrea de Ecosocialisme d’Anticapitalistas

Aquests dies es prepara una nova manifestació contra els desenvolupaments renovables de les empreses privades que, sense planificació i sota la lògica extractiva del capital, estan instal·lant-se en tot el territori. Aquestes instal·lacions no poden tolerar-se sense més, perquè suposen un atac a la biodiversitat i al territori, devasten paisatges i impedeixen el desenvolupament de l’agricultura i de qualsevol altra activitat en les zones rurals. En aquest sentit, és imprescindible donar suport a mobilitzacions com la que desenvolupa la plataforma Aliente, que convoca aquesta manifestació, a la qual Anticapitalistes se suma, el pròxim dia 16 a Madrid.

No obstant això, parar les renovables no pot ser l’objectiu. Aliente ho deixa clar des del propi lema de la convocatòria – Renovables sí, però així no – però és necessari entrar en alguns punts. En primer lloc, des d’Anticapitalistas tenim clar que el trànsit d’una societat fòssil a una de renovable té a veure amb una disminució radical del consum final d’energia. Això és la primera premissa de qualsevol plantejament polític que sigui sincer i assumeixi els límits biofísics del planeta, i que són el marc últim de la societat i el seu sistema d’economia. Això vol dir que hem d’afrontar un canvi civilizatori d’ampli calat, ja que això implica revertir la dinàmica socioeconòmica de bona part de la història humana i particularment dels últims dos segles.

En segon lloc, si volem que això es realitzi amb un prisma social, i no sota l’actual dinàmica d’explotació del treball i de la naturalesa, és imprescindible dotar-nos col·lectivament de les eines de planificació necessàries. La transició renovable l’està realitzant el capital, la qual cosa implica que es reprodueix el lideratge dels sectors dominants de la societat. Això es percep amb especial claredat en el sistema de producció d’electricitat, però és comú a tots els agents de l’energia. En aquesta línia, cal oposar-se a la proliferació de megaprojectes de renovables, sense criteri i sense respecte als territoris. De la mateixa manera, cal tenir en compte que seran necessàries grans instal·lacions, i per a avaluar i decidir seran necessaris processos i eines col·lectives.

En tercer lloc, aquests processos no poden impedir ni posposar els tancaments de les centrals tèrmiques i nuclears, que són elements productius absolutament insostenibles en un món en emergència climàtica. Durant aquests anys de transició es recuperen els arguments que acusen les renovables d’estar en la causa de la pujada de la llum; això és fals a curt termini, ja que ara mateix són altres factors i fonamentalment els preus de l’energia fòssil – gas i petroli – els que provoquen la pujada de preus. A mitjà termini, el que produiria una escalada de preus és el manteniment de l’actual sistema d’energia com a bé de mercat, ja que és evident que l’energia serà decreixent i el consum ha de reduir-se. El que defensem des d’Anticapitalistes és que l’energia sigui un bé d’ús, sotmès a la distribució col·lectiva i amb garantia de subministrament per a totes. Per a això haurem de bloquejar el sistema privat i exigir que passi a propietat pública, i que a partir d’aquí decidim entre totes quins projectes són necessaris. Generació distribuïda mitjançant autoconsum, consum comunitari i cert nombre de grans projectes seran necessaris, però han de ser posats en marxa sota el criteri de la majoria i no d’uns pocs sectors privilegiats.

Tot això exigeix un lideratge col·lectiu que està a les antípodes del que realitza el govern. És evident que les empreses actuen com a paràsits del conjunt de la societat, però també ho és que només es poden realitzar a partir d’un sistema de producció, distribució i formació de preus que té la benedicció de l’estat. El govern fa de mediador de l’espoli i les elèctriques recullen el benefici i reaccionen com a assetjadors quan consideren que els seus beneficis no han estat prou defensats. És imprescindible una mobilització que sigui capaç de posar això en qüestió, invertir la relació de poder i obligar el govern a prendre la direcció de la política energètica. Un primer pas per a això és el referèndum que exigim per a decidir entre totes sobre la propietat i la direcció de la política d’habitatge i d’energia, perquè són els béns bàsics de totes i hem de debatre en comú què en volem fer.