1. Anticapitalistes volem cridar de nou a la mobilització a les convocatòries unitàries a barris, pobles i d’àmbit nacional per a la Diada Nacional de Catalunya del 2019. L’11-S marca l’inici del curs polític que enguany està marcat per la imminència de la sentència del Tribunal Suprem en el principal judici contra polítics i activistes socials pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017, tot i que no l’únic, de la Causa general contra el moviment sobiranista català. Una sentència que no esperem que faci justícia perquè els tribunals espanyols van emetre veredicte polític abans de començar el procés judicial. La discussió no és legal, es desenvolupa en el terreny polític: la lluita per l’autodeterminació enlloc de ser concebuda com un dret és perseguida com un delicte.
2. A l’espera d’aquesta sentència, nou persones continuen a la presó com a preses polítiques i d’altres es veuen obligades a mantenir-se exiliades per la persecució per suposats delictes de rebel·lió i sedició, entre d’altres tipologies que persegueixen drets fonamentals com el de manifestació o reunió. El sistema judicial pateix una forta i merescuda crisi de legitimitat perquè ha demostrat estar al servei de la perpetuació del règim del 78 sense escrúpols per perseguir els drets civils i les llibertats arreu de l’Estat. És especialment indigne que s’hagi permès a l’extrema dreta un espai de propaganda com a acusació popular. Per aquest motiu, la resposta a la sentència serà clau en la defensa contra el gir autoritari i demofòbic a Catalunya i al conjunt de l’Estat. Les minses garanties democràtiques que podia suportar un Estat, que sempre ha tingut forts dèficits, han saltat pels aires.
3. Des que el procés d’autoorganització i lluita popular de l’octubre del 2017 va ser derrotat i les tesis del Govern i certs sectors independentistes -que afirmaven que es podia produir la ruptura “de la llei a la llei” o emparant-se en la comunitat internacional- es van demostrar falses, l’independentisme i el sobiranisme viuen en un moment de desorientació estratègica i lluita fraccional pel poder dins el moviment. Els interessos partidistes han dificultat una reflexió de conjunt i que se n’extreguin les lliçons pertinents del xoc amb l’estat la tardor del 2017. Anticapitalistes reiterem que el camí és l’autoorganització popular assentada en una força material capaç de sostenir el conflicte i que busqui les més àmplies aliances estatals i internacionals per aïllar i debilitar el règim.
4. A més, continuem considerant que per poder construir una majoria social i política sòlida en defensa de la República catalana és imprescindible lligar la qüestió social a la lluita per l’autodeterminació. Després de més de 10 anys de crisi, amb un possible enduriment de la situació a la vista, respondre a la precarietat i revertir retallades i privatitzacions és l’única manera de confrontar les desigualtats socials que fan de la democràcia una quimera formal. En canvi, el Govern de la Generalitat no rectifica en l’austeritat que ha portat més enllà del límit els serveis públics i fins i tot té sobre la taula nous projectes que poden aprofundir les externalitzacions i privatitzacions com la Llei Aragonès.
5. Les condicions catalanes, estatals i internacionals són complicades i de forta involució en tots els àmbits. No obstant això, la crisi civilitzatòria que afrontem i les seves expressions concretes a casa nostra només poden ser superades a favor de les classes populars si les lluites i les idees emancipatòries recuperen terreny. Anticapitalistes considerem imprescindible que les que volem canviar el món de base no ens resignem i continuem alimentant les resistències a cada barri, a cada centre de treball i estudi. Per aquest motiu, reiterem la nostra crida a mobilitzar-se aquest 11 de setembre sense cap renúncia i amb la voluntat de posar els interessos de la classe treballadora al centre del moviment per l’autodeterminació.