Aquest 25N ve marcat per la injustícia d’un sistema judicial que ens maltracta una vegada i una altra. Ens enfrontem a un Estat i a una justícia patriarcal incapaç de donar respostes reals a les violències masclistes que ens colpegen cada dia, que formen part de l’entramat d’un sistema econòmic, polític, social i cultural, que segueix subordinant a les dones. Un sistema que s’està trobant amb la resistència de les dones arreu del món.
Juana Rivas va ser condemnada a la presó perquè aquest sistema no podia permetre’s que les dones qüestionem les seves lleis, que desobeïm, que prenguem les regnes de les nostres vides, protegint-nos entre nosaltres. No es jutja als violadors sinó a les agredides perquè seguim sent objecte, perquè la cultura de la violació impregna la forma en què miren la nostra manera de vestir, de comportar-nos, de relacionar-nos, de viure i de gaudir de la nostra vida i la nostra sexualitat. I això no és més que la punta de l’iceberg.
També és violència masclista que les migrades perdin els seus drets per no tenir papers. És violència masclista que les dones musulmanes que porten vel es converteixin al centre de la diana de la islamofòbia. És violència masclista la propaganda de la dreta més rància que pretén “corregir” la nostra identitat de gènere. És violència un mercat laboral que ens condemna a contractes parcials i precaris. És violència retallar tot allò públic i que recaiguin en nosaltres les cures. És violència que els sectors més feminitzats siguin els més precaris i que les xifres de pobresa impactin en nosaltres. També és violència pretendre il·legalitzar un sindicat, que estigmatitzin el treball sexual, que ataquin el dret a l’autoorganització com a treballadores. Avui són les treballadores sexuals, demà vindran a per totes. És violència que ens segueixin considerant putes o mares.
No necessitem lleis més dures sinó una depuració de l’aparell judicial al complet, per acabar amb la violència institucional. Necessitem professionals feministes, formats, conscients i compromesos, en educació, en sanitat, en l’administració, en la justícia i en les forces de seguretat. Necessitem que la llei integri totes les violències masclistes i no només les que es donen en la parella o ex-parella, que ens violi un desconegut és també violència masclista. Necessitem protocols contra les agressions a les festes que comptin amb nosaltres i ens apoderin. I sabem que totes aquestes mesures seran insuficients si no van acompanyades de canvis estructurals que eradiquin les desigualtats d’un sistema patriarcal, racista i capitalista.
Des d’Anticapitalistes sabem que tots aquests canvis no arribaran sols, els drets els hem arrencat als carrers i és allà on ens trobarem aquest 25N, i cada dia, per defensar el que hem aconseguit dels qui pretenen fer-nos retrocedir i per no conformar-nos amb les engrunes, anem a per tot el que ens pertany, sense esperar que ens ho donin, prenent-ho i construint desobediència i autodefensa des de l’autoorganització de TOTES.
