1.- L’executiu de Rajoy queda en evidència havent imposat unes eleccions per via del 155 sense poder materialitzar un govern d’acord als seus interessos amb l’independentisme revalidant la majoria absoluta. Tanmateix, el balanç general que fem de les eleccions no és positiu: Les esquerres transformadores (Comuns i CUP) han viscut un retrocés. Ciutadans, que ja va despuntar el 27S de 2015, ha crescut capitalitzant el vot anti-independentista i s’ha posicionat com la força més votada a Catalunya, en particular als barris i poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona i tarragonès. No hi ha un augment que agregui nous sectors socials significatius al desafiament contra el règim. I no hi ha un canvi en el lideratge d’esquerres, sinó que la dreta catalanista el revalida i surt com l’opció més votada del bloc independentista.
2.- Considerem que abordar les dificultats materials que es desprenien després de l’1-O havia d’implicar, per una banda, una ampliació de les majories socials i de les aliances polítiques, així com, un gir estratègic que permetés un pla per sostindre la ruptura. El context electoral no ha permès madurar-ho i la revalidació del lideratge de la dreta catalanista dificulta enormement la necessitat d’aquest gir. Tanmateix, l’independentisme és avui una força que ha vingut per quedar-se: té una base amplia encara que no sobrepassi el seu sostre i ha sabut mantenir-la tensada en un context d’atacs i persecució política per part del règim.
3. Precisament per què l’independentisme ha vingut per quedar-se caldrà una reflexió a Catalunya en Comú Podem sobre quin paper jugar en la política catalana. Creiem que l’escenari electoral imposat i plebiscitari era complicat per CatComú. Però mantenir una posició passiva en relació amb el procés els darrers anys i no haver sabut bastir un projecte per Catalunya creïble cara una majoria substancial ha encotillat les potencialitats del projecte. Així i tot, l’espai de Catalunya en Comú Podem expressa a sectors populars no necessàriament independentistes que són aliats per tombar el règim, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Convertir-ho en un projecte destituent-constituent implantat arreu dels barris populars de Catalunya serà la clau.
4. Encara amb incògnites de com es desenvoluparà la conformació de Govern i els següents passos del procés, però sembla evident que el Règim no s’acontentarà amb els resultats. El mateix 22D es feia públic un informe de les investigacions de la Guàrdia Civil que amenaça novament a les diferents forces polítiques i socials independentistes, a qui enviem tota la nostra solidaritat.
5. El 21D ha deixat un resultat que dificulta a les esquerres alternatives dels Comuns i la CUP incidir en l’orientació del procés, així com en impulsar una agenda social. Caldrà superar la lògica de primer la independència i després la resta. La revolta catalana es salda electoralment amb un retrocés que ens interpel·la a una reflexió col·lectiva profunda a les forces de canvi i transformació social per desplegar una estratègia de majories que posi els interessos populars i la seva auto-organització en el centre. L’1 d’octubre va obrir un cicle que no s’ha tancat en aquestes eleccions imposades i que necessitarà l’impuls i organització popular per evitar un tancament restaurador de la crisi de Règim.