1. El proper 11 de Setembre i les setmanes següents fins el referèndum anunciat l’1 d’octubre són un moment decisiu i de bifurcació. El mes de setembre pot ser una demostració empírica de com en política poden passar (o no) més successos transcendents en un mes que en anys. Les anticapitalistes hem de posar tot de la nostra part perquè així sigui i el desafiament al règim del 78 sigui el més profund i irreversible possible.
2. Cridem al conjunt de les classes populars a prendre massivament el carrer l’11S, així com a les mobilitzacions en defensa del referèndum davant totes les respostes repressives de l’Estat i per exigir que el Govern de la Generalitat es mantingui ferm en els seus compromisos i no faci marxa enrere. Després de la prohibició del Tribunal Constitucional les mesures repressives aniran augmentant a Catalunya. L’escorcollament d’impremtes o les amenaces a centenars de funcionaris i càrrecs electes són la primera mostra de les reaccions del règim. Front això, és fonamental la capacitat de resposta i resistència de les de baix, la capacitat d’organització per sota que asseguri la celebració de l’1 d’octubre. La millor garantia de no repetició d’un escenari com el del 9 de novembre de 2014 és un alt grau de mobilització, conflicte i autoorganització.
3.També fem una crida a participar de la campanya per l’1 d’octubre i del propi referèndum per a què el resultat de l’1O sigui un mandat clar de la majoria de la societat catalana, ja que en una decisió com aquesta és clau que participi el conjunt de la població sigui quina sigui la seva posició. En aquest sentit, ens hem de lamentar que sectors de les classes populars estiguin exclosos de la participació per no tenir la nacionalitat espanyola. El referèndum hagués estat una primera oportunitat de construir una democràcia més profunda amb plens drets per tothom que viu a Catalunya. A més, és necessari introduir al debat les condicions de vida de la majoria social i la necessitat d’un gir en les polítiques econòmiques que trenqui l’austeritat i posi la vida al centre.
4. De totes maneres cal defugir i desconfiar de la lògica dels “11S històrics”, els “darrers 11S autonòmics,” els “vots de la teva vida” i altres promeses incomplertes pel processisme. L’actual conflicte per l’exercici del dret d’autodeterminació ja s’allarga més de 5 anys en la seva fase massiva iniciada el 2012, tot i que se’n pot rastrejar l’inici anys abans. No es tracta ara d’anar cap a una nova mobilització èpica sense desenllaç, cap a un nou episodi de retòrica grandiloqüent sense conseqüències reals, sinó simplement d’anar fins al final en el desafiament democràtic iniciat fa cinc anys.
5. El referèndum desobedient representa una condensació de les contradiccions del procés sobiranista i assenyala alguns dels seus límits estratègics com la no preparació per un enfrontament amb l’aparell de l’Estat o la manca d’autoorganització popular per sostenir un xoc d’aquestes característiques. L’1-O suposa una oportunitat per trencar amb la dinàmica que hem conegut com a “processisme” que combina una retòrica rupturista amb la manca d’avenços cap a la materialització d’aquesta ruptura i desobediència efectiva.
6. L’1-O també suposa una auto-esmena a la seqüència que s’obre amb la transformació del 9N en un procés participatiu sense repercussions vinculants en un intent (fallit) d’esquivar la prohibició del Tribunal Constitucional, les suposades eleccions plebiscitàries que només van servir per engreixar a l’hora a la dreta espanyola i la catalana i el full de ruta dels 18 mesos per la desconnexió legal que s’ha demostrat en tot moment un fals camí cap a l’exercici de l’autodeterminació i la ruptura amb l’Estat espanyol. Per què ara es pot fer el referèndum desobedient que no es podia fer el 2014?
7. Un seguit de decisions preses en gran part pel paper dirigent de CDC (ara PDECat) en el procés. Una força política sense voluntat de fer una defensa conseqüent del dret d’autodeterminació pels seus lligams amb els poders econòmics que volen mantenir l’estabilitat i l’ordre. La dreta catalana ha tractat sempre de dilatar les confrontacions, controlar i anular el moviment sobiranista per fora de les institucions i cooptar les energies i esperances en el Parlament i l’acció del Govern. Per desgracia, aquesta estratègia de cooptació ha permeat el moviment i el protagonisme (des de com a mínim la preparació del 9N) s’ha desplaçat del carrer a les institucions i de la gent mobilitzada als partits. En aquest tram final fins a l’1-O aquesta dinàmica s’ha de revertir. La mobilització popular, culminant amb una participació massiva l’1-O és ara imprescindible.
8. L’anticapitalisme, les forces transformadores i els moviments socials i populars tenim l’oportunitat d’aprofitar l’actual conjuntura per revertir la dinàmica de cooptació del moviment sobiranista i d’instrumentalització per part de la dreta catalana, en un intent permanent de taponar la seva galopant crisis política i electoral. Però, només ho podrem fer amb implicació en la defensa del referèndum passi el que passi i denunciant tot moviment repressiu de l’Estat. Cal tenir present que tota mesura repressiva contra l’independentisme suposa avançar més en l’actual involució democràtica a tot l’Estat espanyol i afecta també a les forces d’esquerres i moviments socials. Les més que justificades desconfiances i crítiques al Govern, i fins i tot a la majoria de l’independentisme per donar suport a les seves polítiques, no ens poden fer oblidar que la realització d’un referèndum desobedient és un cop duríssim per l’estabilitat institucional i agreujarà de nou la crisis oberta amb el 15M i que ara mateix pateix un greu impàs. Romandre passius en aquesta situació seria un error estratègic.
9. Com ja vam fer amb el 9N, on vàrem defensar el Sí-Sí, Anticapitalistes demanem ara el vot pel Sí en el referèndum de l’1 d’octubre. Demanem el vot pel Sí perquè representa la ruptura amb l’status quo i obre camí a la construcció d’una República Catalana. Defensem la República Catalana com a punt de trobada estratègic entre independentistes i (con)federalistes conseqüents perquè considerem que la construcció de relacions fraternes i institucions polítiques compartides amb la resta de pobles de l’Estat espanyol, Europa o la Mediterrànea només es pot abordar des de la plena sobirania del poble català. Defensem un Sí lligat a un projecte de transformació social que enfronti els poders fàctics i distribueixi el poder i la riquesa: un projecte de transformació social que hem anomenat en altres ocasions República Catalana del 99%. Un projecte que articuli les energies socials desencadenades en els majors moviments destituents que hem vist a casa nostra en dècades: el 15M i el procés sobiranista.
10. Si el referèndum es pot realitzar i guanya el Sí només serà el començament. Primer, caldrà defensar el resultat per a què es pugui fer efectiu. A l’hora caldrà lluitar per l’obertura d’un procés constituent des de baix on les classes populars puguin defensar els seus interessos des de l’empoderament i la participació directa en espais decisoris. Les forces transformadores han de defensar dins aquest procés constituent un programa de transició cap a una societat més justa, solidària i sostenible.
11. La República catalana no podrà donar una sortida emancipadora a crisis social, democràtica, econòmica i de civilització en la que estem immersos si en el procés de la seva construcció no hi ha un canvi en les relacions socials i de poder. L’auto-organització i el Poder Popular són el únic camí per bastir una alternativa de societat que superi el capitalisme i el patriarcat i encari la imprescindible transició ecològica cap un model econòmic i de vida conscient dels límits del planeta.
