Avui el Parlament ha aprovat que Catalunya esdevingui una República independent i l’obertura d’un procés constituent en base a la voluntat emanada del referèndum del primer d’octubre. Recolzem i saludem aquesta decisió, però no ha convençut al conjunt del bloc demoràtic català. La ruptura amb el règim era un pas necessari per a que l’1 d’octubre fos irreversible. Tanmateix ha faltat mà esquerra per integrar les sensibilitats no independentistes, quelcom que haurà de recosir-se en el procés constituent.
Paral·lelament, el Senat ha confirmat l’aplicació de l’artícle 155, el cop d’estat a la sobirania de Catalunya. El desafiament a l’ordre constitucional i al Règim del 78 viu ara mateix el seu punt àlgid amb la proclamació de la República catalana. Per això, defensar la sobirania de Catalunya del cop d’estat és una tasca urgent. Les oligarquies i partits d’ordre usaran tots els mecanismes possibles per reestablir el seu poder a Catalunya. Front els seus intents han de trobar-se una societat desobedient i organitzada, així vam aconseguir el referèndum, així podrem evitar la restauració. És necessari bastir un front ampli democràtic, no només anti-repressiu sinó també en defensa de la nova República catalana com a projecte en positiu.
Ara més que mai és fonamental que el procés català no quedi aïllat i busqui aliances i solidaritat amb aquells moviments i organitzacions que fora de Catalunya treballen per acabar amb el règim del 78, per buscar sinergies contra la involució autoritaria que el PP i tot l’aparell de l’Estat preparen mantenir viu el Règim. Articular aquesta dialèctica entre el moviment català i la lluita contra l’actual marc institucional a tot l’Estat és estratègic per a la defensa de la República catalana.
En aquests moments és clau desplegar el Procés Constituent. Desplegar-lo des dels espais d’organització popular com un pilar fonamental. Fer-ne protagonistes a les classes populars assegurarà que els dies que vivim siguin irreversibles. El cicle de mobilitzacions viscudes a Catalunya des de 2011, les lluites per un treball digne, per a que l’habitatge no sigui un privilegi, per erradicar la pobresa energètica, per aplacar les violències masclistes, per la sobirania de l’aigua, per ser un país d’acollida per a refugiades i migrants i moltes d’altres lluites són la millor aportació que podem fer per construir la República. Tot allò que l’independentisme majoritari ha volgut deixar en segon terme ha de situar-se avui al centre per la conquesta de sobiranies i per l’ampliació de legitimitats.
Que la República sigui capaç de donar resposta a les necessitats de les majories socials de Catalunya serà l’única manera d’evitar que aquesta suposi un recanvi d’elits des de dalt. Aquestes setmanes hem vist les dificultats i xantatges de tot desafiament a l’ordre constitucional establert. Les oligarquies catalanes, espanyoles i europees tenen els ressorts econòmics, mediàtics i institucionals dominants. Cal que una força constituent no es limiti a escriure una constitució ni sigui subalterna a un Parlament, sinó que necessitem que construeixi des dels carrers i places contra-poders front els seus xantatges. Construir poder popular que sí aixoplugui a les de baix en els moments difícils que travessem, per evitar les decepcions i neguits dels últims dies, i que les faci protagonistes en els dies decisius que vivim.