Sobre la imputació de Zapatero i l’ètica política

[Comunicat] La imputació de l’ex-president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero per un presumpte delicte de tràfic d’influències i altres connexos suposa un escàndol més de la classe política. No sabem encara si tots els fets són legals o il·legals, però si volem transmetre una sèrie de reflexions.

El fet que quelcom pugui ser legal o il·legal no implica que sigui ètic. L’enriquiment, l’explotació, l’ús de diners públics per a fins privats o la destrucció del planeta són fets legalitzats sota el règim capitalista que, digui el que digui la llei, no tenim per què acceptar. El lobbisme i l’enriquiment personal a través de la política són pràctiques menyspreables, les faci qui les faci.

El principal responsable polític de les retallades, de la imposició de la reforma de l’article 135 de la Constitució i de les polítiques de misèria que van colpejar amb duresa a la classe treballadora després d’aplicar l’austeritat (i cobrant, a més, un sou vitalici com ex-president) ens sembla que reflecteix ja una corrupció moral que l’esquerra ha de rebutjar sense concessions.

És cert que el poder judicial opera com a òrgan polític de la dreta i, també, que la dreta roba i es corrupta; però, no hem de tancar els ulls vers la corrupció progressista. Per suposat, mai ens mobilitzarem amb la dreta. Precisament per evitar que s’instrumentalitzi aquesta situació, cal que l’esquerra mantingui una posició independent.

Necessitem construir una ètica política lligada a la reforma moral que necessita l’Estat espanyol. És evident que la classe dirigent actual es troba incapacitada per fer-ho, ja que participen d’aquesta lògica del benefici econòmic a través de la política. Només mitjançant l’organització política pot imposar-se una nova lògica: cap diputat que guanyi més que un treballador qualificat, acabar amb el lobbisme, establir el control social d’allò públic i perseguir a les empreses corruptores. Aquest és el camí per dignificar l’esfera pública i evitar la dinàmica actual, on els escàndols ja formen part del paisatge quotidià de la política oficial.