[Comunicat confederal] Després de més de vint-i-cinc anys de negociacions, una majoria qualificada dels Estats membre de la Unió Europa ha aprovat l’acord comercial entre la UE i Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai). Per primera vegada en la història de la UE, s’ha aprovat un acord comercial sense unanimitat dels Estats membre. Les mobilitzacions populars al camp, que aquests dies han tornat a bloquejar amb les seves tractorades artèries de comunicació i fins i tot diverses fronteres, han obligat als governs de França, Polònia, Irlanda i Àustria a no ratificar aquest acord comercial.
Ens trobem davant d’un dels majors acords comercials del món —uns 720 milions de persones i més del 20% del PIB global— conegut popularment com ‘vaques per cotxes’. A través seu, la UE vol millorar l’accés al mercat de Mercosur per les seves multinacionals d’automòbils, accessoris per l’automoció, empreses energètiques, farmacèutiques, begudes i serveis financers, mentre que els països de Mercosur obtindran més accés al mercat europeu per les seves matèries primeres —carn de boví i pollastre, soja, sucre i etanol per biocombustibles, entre d’altres—.
Un acord que institucionalitza una relació comercial asimètrica i neocolonial, que afavoreix els interessos tant de la patronal industrial i financera Europea com de la important patronal de l’agronegoci de Mercosur. Afavorint que els pobles de Mercosur quedin atrapats en un model productiu de baixa tecnologia, baix valor agregat, amb una exposició major al risc global i menor marge per a la transformació econòmica. Amb un impacte fonamental sobre els drets laborals així com tot un atac als petits productors i productores de Mercosur. Però també a la UE, ja que diversos estudis dels sindicats europeus parlen de la pèrdua de més d’un milió de llocs de feina directes fruit de deslocalitzacions industrials, junt amb l’impacte sobre les petites i mitjanes productores agrícoles europees.
Per la seva banda, l’acord promou l’agronegoci forestal, de soja i carn, que té vincles amb la deforestació, la pèrdua de biodiversitat i la degradació de conques hidrogràfiques. Aquest model beneficia a les grans corporacions agroindustrials europees i llatinoamericanes, en detriment de petites productores rurals i cooperatives agroecològiques. L’increment en les exportacions d’aquests productes pot dur a una major vulnerabilitat ecològica, i possibles impactes sobre comunitats indígenes, camperoles i regions ja fràgils ambientalment.
L’acord portarà a que la UE contribueixi a un augment de les emissions globals al facilitar el comerç de béns amb alta intensitat d’emissions (com la carn de boví). Privilegia la liberalització comercial sobre la regulació de caràcter ecològic.
A més, l’acord inclou el mecanisme de rebalancing que permet que els països de Mercosur puguin reclamar compensació si noves lleis (per exemple europees) afecten a les seves exportacions, fins i tot si no violen l’acord directament. Això esdevé un repte per fer que la UE —i també pels països de Mercosur— introdueixi normatives ambientals i/o socials més ambicioses sense risc del reclam comercial per part de l’altra costat.
Les protestes socials especialment del camp europeu i del moviment climàtic han obligat a negociar una sèrie de «clàusules de salvaguarda», mecanismes que apareixen amb formulacions voluntàries —«haurien», «s’esforçaran»— sense instruments vinculants efectius, que a la pràctica sotmeten les bones paraules sobre el clima o els drets laborals a les obligacions comercials vinculants que recull l’acord.
Un maquillatge discursiu propi del soft power europeu per presentar l’acord com un exemple de relació comercial respectuosa amb el medi ambient i els drets laboral. Tot i això, com denúncia la Coordinadora Europea de La Vía Campesina, aquestes suposades clàusules de salvaguarda «es troben dissenyades amb el fi de que mai s’activin. Basades en llindar econòmics arbitraris, que no reflexen la diversitat de l’agricultura europea ni els efectes reals i localitzats de l’augment de les importacions».
Part d’aquest maquillatge discursiu utilitza el desordre global actual com a coartada, presentat l’acord com un missatge de multilateralisme comercial, en temps d’autoritarisme aranzelari trumpista. L’opció menys dolenta en un moment on l’imperialisme dels EUA torna a intentar convertir Amèrica Llatina en el seu pati de darrere. Pero, des d’Anticapitalistes, tenim clar que el brutalisme imperial trumpista no fa millor a l’imperialisme europeu del rearmament i el neocolonialisme verd.
En aquest sentit, es fonamental denunciar la hipocresia de l’extrema dreta a les dues bandes de l’Atlàntic. De fet, no només l’acord polític de la negociació es va assolir el 2019 quan encara presidia Brasil l’ultradretà Jair Bolsonaro, fidel defensor dels interessos de l’agronegoci i soci transatlàntic de VOX en el Fòrum de Madrid. Sinó que, sense el desbloqueig de la ultradretana amiga d’Abascal, Georgia Meloni, l’acord no es podria haver tancat. Quan VOX s’ompli la boca amb els drets dels agricultors, que no s’oblidi de recordar que sense ells i els seus socis el Mercosur no seria possible.
Per tot això:
- Des de Anticapitalistes mostrem el nostre rotund rebuig a l’acord comercial neocolonial de la UE-Mercosur
- Cridem a recolzar les mobilitzacions d’organitzacions camperoles i de treballadores del camp compromeses amb la transformació del sistema de producció alimentària –Sindicato Labrego Galego, Revolta Pagesa, el SAT, entre d’altres– en la seva lluita contra els acords comercials que despoblen el camp i apuntalen la sobreexplotació de persones i territoris.
- El moviment ecologista té el repte de traçar aliances amb el moviment agrari de petites i mitjanes productores tan instrumentalitzat des de l’ultradreta. El marc de rebuig de l’acord UE-Mercosur pot ser una bona oportunitat per fer-ho.
No a l’acord comercial UE-Mercosur: les nostres vides i el planeta valen molt més que els seus beneficis.