Comunicat d’Anticapitalistes davant la situació del COVID-19
El govern del PSOE i UP va declarar ahir l’estat d’alarma durant 15 dies i va anunciar algunes mesures econòmiques que no es concretaran fins dimarts vinent. A data d’avui la incertesa sobre la crisi sanitària, sobre les repercussions laborals i sobre les conseqüències econòmiques són un dels grans problemes per a superar-la. La inconcreció de mesures econòmiques incrementa els neguits, especialment, en moltes treballadores precaritzades que estan veient com es trepitgen els seus drets, així com en PiMEs i treballadores autònomes. El decret d’estat d’alarma comporta, a més, suspensions de drets i una recentralització que, lluny d’usar-se per a expropiar el sistema sanitari privat o obligar a les empreses a garantir la seguretat del seu personal, centra les mesures en el control de les persones i ignora les administracions autonòmiques que són les que coneixen millor els seus recursos sanitaris.
Des d’anticapitalistes proposem un pla d’urgència social i política contra el COVID 19
1. SISTEMA SANITARI A L’ALTURA DE L’EPIDÈMIA
El sistema públic de salut ha de ser capaç d’adoptar les mesures per fer front l’epidèmia. Això suposa dotar els nostres serveis públics de pressupost suficient posant per davant la salut pública i l’atenció a la ciutadania als criteris de restriccions de despesa. Així cal aconseguir:
- Reobertura dels llits hospitalaris a la sanitat pública.
- Reforçament del sistema d’Atenció Primària dotant-la dels recursos necessaris per a poder garantir la universalitat de l’atenció totalment pública.
- Contractació urgent del personal sanitari necessari de totes les categories professionals.
- Cobertura de les baixes laborals des del primer dia. En el cas de contagi les baixes haurien de ser considerades malaltia professional i no comú.
- Disposar d’equipaments protectors tals com vestimenta, mascaretes, ulleres, guants, mampares, etc, per protegir a les professionals sanitàries. Control de les condicions laborals pels Comitès de seguretat i salut.
- Suspensió de la compraventa de material sanitari o de protecció sensible esmentat a l’anterior punt, per realitzar un traspàs de les reserves emmagatzemades i control de la producció en mans públiques per evitar que qui té menys recursos no disposi de les mesures necessàries per evitar l’expansió del virus.
- Disposar dels recursos de diagnòstic suficients.
Aquestes mesures hauran de ser acompanyades amb:
- Control i coordinació des de les autoritats sanitàries de tots els recursos, personals i activitats de la sanitat privada; impedir i penalitzar que les companyies excloguin l’atenció sanitària d’aquesta malaltia.
- Control de les farmacèutiques, de les empreses productores de materials sanitaris i dels estocs emmagatzemats, així com de la seva distribució i preus.
- Atenció sanitària sense exclusions de totes les persones afectades o que necessitin fer-se les proves. Sigui quin sigui el seu estatus jurídic a l’estat espanyol.
Aquestes haurien de ser les primeres passes i mesures per revertir els processos de deteriorament i privatització de la sanitat i impulsar un horitzó de socialització de les industries estratègiques farmacèutiques i biotecnològiques. Així com, a futur, garantir que aquest esforç no acaba destinat a rescatar al sector privat sanitari.
2. ESFORÇ DE TOTA LA SOCIETAT PER CONTENIR DE FORMA EFECTIVA L’EPIDÈMIA
La transparència informativa i els consell tècnics higiènics són elements bàsics perquè tota la població pugui contribuir de forma responsable individual i col·lectiva a aturar la propagació i recolzar els sectors amb major risc.
Per això només no és suficient. És necessari:
- Que les treballadores afectades pel coronavirus percebin el seu salari íntegre i es prohibeixin acomiadaments, també els temporals.
- Persecució a les empreses que aprofitin la circumstància per realitzar ERO’s, acomiadaments individuals o col·lectius, forçar a les treballadores a agafar-se vacances obligades etc.
- Salari íntegre per a les persones que hagin d’abandonar la seva activitat laboral per atendre a escolars als quals els han tancat els centres educatius així com per també atendre persones grans o convalescents pel virus.
Les organitzacions sindicals, comités d’empresa i RLTs, així com els Comités de Seguretat i Salut de les empreses o delegades de salut en cas d’existir; hauran d’intervenir en les decisions que s’adoptin sobre l’activitat productiva; des de la seva continuïtat, a l’organització del teletreball o fins i tot el tancament temporal d’instal.lacions en el cas que el grau de contenció exigeix mesures extraordinàries.
Les organitzacions populars, feministes, ecologistes i barrials tenen un paper fonamental en la protecció de la salut pública organitzant una resposta informativa, l’impuls de mesures a les comunitats i exigint responsabilitats als poders públics.
3. ESFORÇ EN I+D+I
És el moment de recolzar enèrgicament, mitjançant un increment del 200% de l’actual partida dedicada al treball d’investigació en les Universitats i centres especialitzats públics mitjançant un Pla integral de I+D+i d’aplicació immediata impulsat per un organisme públic independent de la indústria privada farmacèutica i biotecnològica.
4. LA COL·LABORACIÓ INTERNACIONAL
D’una banda, es tracta d’impulsar la cooperació científica, industrial i l’intercanvi transparent de la informació amb la resta de països industrialitzats (començant pels de la UE) per impulsar la investigació i el desenvolupament de solucions davant l’epidèmia. De l’altra, es tracta de vincular al conjunt de la comunitat internacional, amb especial èmfasi en el recolzament als països del sud global, en l’esforç contra la pandèmia superant les actuals limitacions efectives de l’OMS.
5. FINANÇAMENT PER A LA CONTENCIÓ I ERADICACIÓ DE L’EPIDÈMIA
A tot Catalunya, i sense restricció alguna pels règims fiscals especials i sense detriment de les mesures fiscals no contradictòries amb les següents que es puguin adoptar, es tracta d’obtenir els recursos necessaris de:
- Realitzar la despesa pública necessària per fer front a l’epidèmia i la situació econòmica.
- Impostos extraordinaris sobre les grans empreses amb beneficis i les rendes més altes a 150.000 euros anuals (equivalents a un increment del 10% sobre la seva quota en IS en el primer cas i del 10% de la cuota del IRPF en el segon) i alhora d’un 1% sobre el total de les grans fortunes i patrimonis, per recolzar l’esforç contra el coronavirus, el que implica el bloqueig dels seus actius per evitar la fuita de capitals, acompanyant aquesta mesura de les sancions corresponents en el cas d’intentar evadir la norma.
L’objectiu d’aquestes mesures és garantir tenir eines i recursos suficients per frenar l’expansió del coronavirus, per potenciar l’empoderament de la població i de les classes treballadores i enfortir els seus drets davant qui busca fer negoci en l’actual situació. Alhora cal que l’esforç financer el realitzin qui més té, per donar una sortida política a la protesta, la ràbia popular i cortocircuitar la demagogia populista de dretes. Sota cap concepte, en una situació que ja estava encaminada a una crisi econòmica, es pot permetre que aquesta epidèmia s’aprofiti per aplicar durant o després retallades o mesures austeritàries.