[Comunicat] El servei de trens de Rodalies, mitja distància i Regionals de Catalunya encadena dues setmanes de caos absolut. El detonant de la crisi van ser els dos accidents que es van produir el vespre del 20 de gener: un descarrilament entre Tordera i Maçanet a l’R1 per la caiguda d’una roca a la via; i, el més greu, el xoc d’un tren de l’R4 amb un mur de contenció a Gelida.
En aquest segon accident va morir un jove maquinista en pràctiques i prop de 40 persones van resultar ferides. Anticapitalistes volem fer arribar la nostra solidaritat a les afectades i el nostre condol a la família i entorn del treballador ferroviari que va perdre la vida. De la mateixa manera, ens solidaritzem amb totes les afectades per l’accident entre dos trens d’Alta Velocitat a Adamuz (Andalusia) que va provocar almenys 45 víctimes mortals. En tots dos casos és imprescindible que es desenvolupin investigacions independents, que es depurin responsabilitats polítiques i empresarials si s’escau, i que es garanteixi la seguretat de les treballadores del sector i les usuàries del servei.
No obstant això, les causes reals de l’estat del servei ferroviari a Catalunya van molt més enllà dels accidents o dels efectes del temporal Harry. La prova és que des del 20 de gener Rodalies no ha recuperat la normalitat en cap moment. En una setmana hi hagut quatre jornades de suspensió total del servei. Una situació absolutament insòlita i indigna per un servei públic que necessiten al voltant de 400.000 persones cada dia. La gestió de la crisi de la Generalitat, Adif i Renfe ha estat erràtica i inoperant, amb una comunicació contradictòria i confusa, sense oferir alternatives consistents i sense prendre mesures efectives per protegir la classe treballadora a qui Rodalies ha deixat tirada.
Les fallides del servei tenen un fort impacte sobre estudiants i treballadores de tot el país, que una vegada més han de patir cues, caos i llargues hores d’espera. Qui més pateix són les classes populars expulsades de les grans ciutats pels preus de l’habitatge, però obligades a anar-hi a treballar pels forts desequilibris territorials. La (no) gestió dels problemes a Rodalies traspua classisme i despreci cap a les persones que en depenen. I no és cap secret que el calvari al transport públic, i específicament a Rodalies, no és una anomalia. Les incidències, els retards, les cancel·lacions constants o la sobreocupació dels combois són el pa de cada dia per centenars de milers de persones fa massa temps. Algunes d’elles, organitzades en plataformes d’usuàries arreu de Catalunya, duen anys exigint millores del servei i que es garanteixi el dret a la mobilitat.
La cruesa de l’estat del servei no és casual: l’infrafinançament del transport públic és un problema estructural. Un dèficit que contrasta amb el suport econòmic de governs a aerolínies, constructores i especuladors, o amb les grans inversions destinades a macroprojectes d’autopistes, ports i aeroports, o l’impuls a serveis ferroviaris elitistes, com l’Alta Velocitat. Fa dècades que els governs de l’Estat espanyol han abandonat el ferrocarril de proximitat, fins i tot tancat línies i estacions, mentre dopaven els serveis que millor encaixen amb criteris mercantilistes o aconseguien negocis internacionals per les grans empreses. Entre el 1990 i el 2018, Adif va invertir 55.888 milions d’euros a l’Alta Velocitat, mentre que només va gastar 3.600 milions en totes les Rodalies. El cas de Rodalies de Catalunya n’és paradigmàtic i s’ha convertit en un símbol dels efectes de la desinversió, el centralisme i en tota una humiliació nacional.
D’altra banda, molts dels incidents de la darrera setmana estan relacionats amb unes condicions meteorològiques adverses que han tensionat una infraestructura en mal estat. L’agreujament dels fenòmens climàtics i els seus efectes tampoc és casual. És l’impacte concret de la crisi ecològica al nostre territori. Les DANAs, les inundacions, els temporals marítims i les llevantades s’endureixen any rere any, com ho fan en altres moments les sequeres o els incendis. La lluita per uns serveis públics de qualitat ha d’incorporar la perspectiva ecosocial. Uns serveis públics forts, especialment en l’àmbit de la mobilitat, són una eina clau de preparació, adaptació i mitigació davant la crisi climàtica. És necessari treballar per a prevenir el desgast de la xarxa ferroviària i augmentar les tasques de manteniment. Per fer-ho s’han de revertir les externalitzacions i privatitzacions, així com invertir en la dignificació d’una infraestructura clau en la mobilitat col·lectiva del país i la classe treballadora.
A més, s’han de desenvolupar protocols adequats per fer front a fenòmens climàtics cada vegada més recurrents sense suspendre el servei. És inacceptable que en ple 2026 Renfe i Adif encara estiguin tan malament preparades per llevantades o pluges torrencials. Necessitem alternatives de transport públic planificades amb anticipació per quan sigui imprescindible aturar la circulació de trens per evitar empènyer milers de persones al transport privat i contaminant. El mal funcionament de Rodalies, i encara més episodis tan ridículs com el de la darrera setmana, suposen un fre per aconseguir que milions de persones abandonin la mobilitat privada i contaminant i es passin al transport públic. En canvi, un servei de trens fiable, ben dimensionat i gratuït seria una gran palanca per la reducció de gasos amb efecte hivernacle.
En definitiva, considerem que la defensa d’un transport públic digne és una lluita clau per millorar les condicions de vida de la classe treballadora, per garantir una mobilitat a l’alçada del repte ecològic i per combatre el maltracte de l’Estat espanyol cap a Catalunya.
És per això que ens sumem a la manifestació convocada per entitats d’usuàries del tren de Catalunya per al pròxim 7 de febrer a les 17h a l’Estació de França, Barcelona. De la mateixa manera, donem suport a la vaga de les treballadores del sector ferroviari dels dies 9, 10 i 11 de febrer.
Aquest conflicte només es podrà guanyar si s’aconsegueix superar el corporativisme i construir una gran aliança entre les treballadores ferroviàries i les usuàries del tren, és a dir, la resta de la classe treballadora del país.
Per Anticapitalistes, un programa mínim per afrontar els dèficits de Rodalies ha d’incloure:
- Ampliació del servei i les freqüències. Noves línies per tot el territori i renovació d’infraestructures i trens.
- Més manteniment i adaptació de la infraestructura al canvi climàtic.
- Augments de plantilla i millora de condicions laborals.
- Transport 100% públic, lliure d’externalitzacions i gratuït.
