Comunicat d’Anticapitalistes i Anticapitalistas Aragó
Amb el lema “Per un Pirineu Viu, aturem els JJOO d’hivern” aquest 15 de maig Catalunya es mobilitza contra la candidatura del Jocs Olímpics d’Hivern. Aquest projecte suposa un atac cap al territori i els pobles del Pirineu català i aragonès, que ens exigeix ser capaces d’articular una resposta conjunta. Es tracta d’un macroprojecte que hipoteca el futur de les valls del Pirineu i no respon en absolut a les necessitats de qui les habiten.
La proposta dels Jocs Olímpics d’hivern torna a visibilitzar com el futur de la regió pirinenca es decideix des de despatxos de Madrid, Barcelona i Saragossa. Com els seus territoris són utilitzats com a tauler des d’on reactivar l’acumulació capitalista a cop de pelotazo, d’injeccions de capital per infraestructures fallides i sense sentit. L’organització d’aquests esdeveniments durant els últims 50 anys han portat associats un sobrecostos de més del 140% del pressupost inicial. Unes previsions irreals i una manca de planificació dels usos futurs de les instal·lacions han generat que l’impace econòmic hagi resultat sempre en pèrdues. Fet al qual cal sumar-li, també, l’agreujament de processos de gentrificació i massificació turística. La idea és clara: aquests Jocs Olímpics se sumen a la llarga llista de projectes que apuntalen un model de grans inversions, destrucció del territori i especulació que dóna grans beneficis a una petita elit i empitjora les condicions de vida de les classes populars.
No ens falten proves del resultat d’aquest model de pelotazos: des d’aeroports sense avions a Osca i Lleida a grans instal·lacions deficitàries com l’Expo de Saragossa en 2008, el circuit de MotorLand Aragó a Alcañíz, el Fòrum de les Cultures a Barcelona en 2004 o el Circuit de Catalunya a Montmeló. Exemples de projectes que suposadament havien detenir un benefici per a l’interès general i que han resultat ruinosos, deixant en herència dècades de deute públic. Per això, considerem fonamental desmuntar els cants de sirena del capital i plantejar una proposta popular que canviï de rumb, que parli de treball, terra i vida en condicions dignes.
El Pirineu mereix un altre model
El nostre rebuig aquest tipus de projectes ha de sembrar la llavor d’un futur diferent per al Pirineu. No és suficient només rebutjar el projectes que arriben i seguiran arribant, cal lluitar per un model econòmic, social i territorial diferent per a les valls i per als pobles del Pirineu. Cal posar fi al treball precari i dependent de l’hosteleria i del turisme. Els serveis públics s’han d’orientar cap a les necessitats de la població local. Viure en el poble ha de ser una opció real per a les joves, sense fer sacrificis, i assegurant l’accés a un habitatge digne. A continuació, proposem breument tres pilars per a un futur ecosocial pel Pirineu.
1. Treball per cuidar el territori
Davant d’un model de treballs precaris i presos dins la gàbia del turisme, hem de defensar un altre model d’ocupació possible per a les valls pirinenques que posi el focus tant en les necessitats reals del territori com de qui les habita. Això passa per visibilitzar i enfortir els treballs de cures: de les muntanyes i de les persones. Després de mig segle de despoblació, s’han abandonat moltes tasques de gestió tradicional dels boscos i valls que complien una funció essencial per als ecosistemes i la prevenció d’incendis. En un context d’emergència climàtica, l’augment de les temperatures i la reducció de les pluges fan créixer el risc de grans incendis als Pirineus. Anticipar-nos a aquesta realitat és fonamental per evitar situacions catastròfiques.
El punt de partida és un servei de bombers forestals infradotat de mitjans i personal. La majoria de la plantilla treballa només com a reforç durant la campanya d’alt risc en els mesos centrals de l’any. No hi ha capacitat de realitzar treballs de silvicultura, de neteja i desbrossar la muntanya, de forma planificada i sistemàtica durant els restant mesos de l’any. Aquesta precarietat en el sector suposa una forta debilitat en un moment que els incendis són cada cop més freqüents i més violents, i a la vegada suposa un risc per a les treballadores que s’hi juguen la vida. Tots aquests elemens porten sent denunciats més d’una dècada per la plantilla de SARGA a Aragó.
Corregir aquesta situació és prioritari i urgent. Augmentar la plantilla, ampliar el període de contractació de llocs fixes de vigilància, impulsar la creació de milers de treballs públics en tasques de gestió forestal. Que serveixi aquest sector com un exemple, que pot complementar-se amb tants d’altres, en treballs agrícoles, manufacturers i de serveis públics. La visió general de custòdia del territori i el desenvolupament d’activitats i aprofitaments sostenibles planificats és el que ha de guiar aquesta transició. Qüestionant la propietat de la terra, avançat cap a l’ús públic-comunitari dels recursos. Un horitzó de transformació ecosocial no està renyit amb oportunitats de treball per a les qui habiten el Pirineu. Al contrari, són dos processos que poden i han d’anar de la mà.
2. Serveis públics per cuidar les persones
Els serveis públics han d’estar dirigits a les necessitats de la població local, no per fer més agradables l’estància als turistes. Si no s’assoleix el primer, de poc val el segon. L’impuls d’uns serveis públics de qualitat i amb personal suficient és, a més a més, part de la cura tant del territori com de les seves habitants. És un procés que ha d’acompanyar aquest altre model d’ocupació que comentàvem al punt anterior. Per això, destaquem dos elements claus: serveis sanitaris i transport públic.
Les comarques pirinenques porten massa temps patint un dèficit dels serveis sanitaris. La manca d’especialistes mèdics obliga la població a desplaçar-se fins a localitat més grans com Osca o Lleida, fins i tot en alguns casos fins a Saragossa o Barcelona. Les llistes d’espera per una intervenció quirúrgica s’han allargat considerablement en els darrers anys. A tot Osca no s’han practicat avortaments des que existeix la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs, i a tota la regió sanitària de l’Alt Pirineu i l’Aran és una de les més afectades per la disponibilitat limitada de professionals no objectors de consciència en aquesta matèria. A això se li suma la recent amenaça de serveis d’ambulància en zones rurals a Biescas, Lafortunada i Benabarre. Corregir aquesta situació és urgent, Els serveis sanitaris han d’enfortir-se, dotar-se de personal i recursos necessari per satisfer les necessitats de les habitants del Pirineu.
A la vegada, la manca d’una xarxa adequada de transport públic que connecti les diferents localitats del Pirineu crea una forta dependència de l’ús del vehicle individual. Això es veu reforçat per una xarxa de carreteres pensada i dissenyada per a turisme, connectant de forma còmoda únicament aquells llocs més freqüentats. Per millorar la qualitat de vida de les habitants i per reduir la necessitat del vehicle individual, és urgent desenvolupar una veritable xarxa de transport públic basada en petits autobusos elèctrics que connecti pobles i valls. Assegurant una qualitat del servei i unes freqüències que cobreixin les necessitats reals de transport local.
3. Accés a l’habitatge per assegurar el futur
Per últim, de poc servirà un altre model de treball i millors serveis públics si les persones no poden permetre’s viure en aquests pobles i valls. El turisme ha tingut també un gran impacte sobre l’accés a l’habitatge, i en molts casos resulta inassumible poder accedir a un lloguer. Això dificulta en gran mesura que les joves puguin quedar-se a viure a les comarques pirinenques, o que ho puguin fer sense grans sacrificis. Tot i afectar especialment les joves, també suposa un obstacle per a moltes altres persones adultes i grans que desitgin mudar-se.
L’habitatge al Pirineu ha de deixar de ser una mercaderia. L’habitatge al Pirineu ha de deixar de ser un bé de luxe només en mans de turistes ocasionals o d’aquells que decideixen tenir una segona residència a la qual anar únicament unes setmanes a l’any. Per això, per assegurar l’accés a un habitatge digne és necessari limitar el preu dels lloguers del mercat privat i establir un parc públic d’habitatge en les comarques pirinenques, destinat a facilitat l’accés a les veïnes, a qui construeixen el seu projecte de vida en aquestes valls. A més, han d’existir polítiques d’habitatge social per a persones de col·lectius precaris o en situació de vulnerabilitat per garantir un accés real i sencill a l’habitatge del parc públic (joves, grans, dones, famílies monomarentals, persones amb diversitat funcional o estats fràgils de la salut). El parc públic d’habitatge i les polítiques d’habitatge social han d’anar de la mà amb una limitació dels lloguers turístics, combatent així les seves pràctiques especulatives.
Tot aquest procés s’ha de complementar amb l’impuls a la rehabilitació estructural i energètica de les llars dels pobles i valls pirinenques que han vist el seu estat deteriorat per l’abandonament i el pas del temps. Això també pot ser una font de treballs dignes, i afavorir el rescat d’uns pobles i un patrimoni arquitectònic, cultural i històric que corren el risc de perdre’s.
Mobilitzar-se per un horitzó de transformacions ecosocials
Avui ens enfrontem als Jocs Olímpics d’hivern, l’enèssim macroprojecte que utilitza el Pirineu com a excusa a través de la qual acumular beneficis per a una elit. I avui, també, hem de començar a construir el futur alternatiu que ens allunyi d’un model especulatiu i ens permeti avançar cap a un model ecosocial. Les nostres propostes són només algunes pinzellades de per on creiem que ha de caminar. Serà l’organització de les classes populars la que ens permeti resseguir i fer-ho possible. Per això és fonamental estendre el debat, ampliar els marcs democràtics i mobilitzar al voltant d’un horitzó alternatiu per al Pirineu. Un horitzó de transformacions que posin al centre la cura del territori i de la vida.