[Comunicat de la comissió d’educació d’Anticapitalistes]
A Catalunya vivim un procés de degradació de l’educació pública per part de l’administració que ja fa massa anys que dura. Si la LEC al 2009 va crear el marc de governança ideal per desmantellar i mercantilitzar l’educació pública -manllevant tots els mecanismes de participació i control democràtic de la comunitat educativa i dels claustres amb els decrets d’autonomia de centres, de direccions, de plantilles…-, la posterior crisi econòmica va esdevenir la tempesta perfecta per implementar l’agenda implícita en el nou marc institucional.
10 anys de retallades i mercantilització de l’escola pública acompanyades de 10 anys de propaganda i fum mentre les condicions de l’escola pública s’anaven degradant: triple xarxa i segregació escolar; retallades de poder adquisitiu; retallades d’hores de coordinació, retallades de recursos per als centres educatius; retallades i externalització de la formació del professorat; retallades de personal i decret d’escola inclusiva sense dotació pressupostària; externalització de serveis i entrada en tromba de fundacions i multinacionals a l’escola pública; precarització laboral amb prop de la meitat de la plantilla de temporals i terços de jornades en què alguns docents pràcticament han de pagar per poder treballar; inversió en educació a la meitat del que marca la llei i a la cua de l’Estat i Europa…
Mentrestant parlen de Ferrer i Guardia i de «lideratge pedagògic» quan el que volen dir és direccions triades per l’administració i no pels claustres i la comunitat educativa per poder triar a dit l’equip docent en funció de si és mesell i de si està d’acord o no amb la «visió pedagògica» de l’il·luminat de torn (l’»ordeno y mando» de tota la vida). Parlen de treball en equip (però retallen hores de coordinació i fan que el projecte educatiu depengui de la direcció: ¿qui pot discutir científica i pedagògicament amb el seu cap quan la teva feina depèn de que diguis «sí, senyor»?). Parlen d’avaluació personalitzada i autonomia pedagògica, però apliquen l’autonomia gerencial a imatge de la privada, l’homogeneïtzació metodològica i els ítems i currículums al servei de les patronals. Parlen d’avaluar el professorat i apliquen avaluació segons resultats; qui voldrà diversitat a l’aula si la teva carrera i el seu sou van lligats a resultats productivistes? Parlen de “gratuïtat” i «entorn educatiu» i volen dir xec escolar i mercantilització al servei de les empreses de “l’entorn”… I així, un llarg etcètera.
El Conseller Cambray, els mitjans de comunicació afins i les fundacions vàries acusen sindicats i docents de corporativistes. Però cal tenir-ho clar: el principal interès corporatiu en aquesta lluita ve, en primer lloc, de les grans corporacions que veuen en l’educació pública un pastís d’allò més llaminer i, en segon lloc, de l’administració, fundacions i sector privat que necessiten un model de governança públic que actuï com a corretja de transmissió dels seus interessos polítics i econòmics.
Cambray ha plantejat aquesta vaga al pur estil Thatcher: com un pols definitiu amb als sindicats i les treballadores. Per ell el tema calendari és una simple excusa, l’objectiu és imposar definitivament el model patronal de la LEC. Es tracta d’arrasar amb les últimes resistències organitzades de la part social per deixar via lliure al desembarcament obscè de col·laboracions «publico-privades»; del que ell anomena «societat civil» (empreses, fundacions, etc) i canviar de dalt a baix la funció pública.
En aquesta vaga ens hi juguem molt, les treballadores ho saben i per això s’estan organitzant com feia anys i panys que no veiem, però cal que tota la comunitat educativa en siguem conscients, i no ens deixem enredar per falsos debats «pedagògics». Si aquesta mobilització no és un èxit, els propers anys ens espera un desert de mercantilització i precarització com no s’haurà vist mai.
Per una educació democràtica, 100% pública, laica, feminista i al servei de les classes populars, totes a les vagues i a les mobilitzacions!
Cambray dimissió!
Taula reivindicativa unitària:
- El 6% del PIB per educació com a mínim.
- La reversió de les retallades:
- Restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal d’aplicació al curs 2022/23 com a reivindicació irrenunciable.
- Reducció de les ràtios estructurals. Cap tancament de grups a la Pública.
- Conversió dels terços de jornada en mitges jornades.
- Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys.
- Increment del personal d’atenció directa a l’alumnat
- Recuperació del poder adquisitiu perdut incloent també el retorn al reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys.
- Retirada del Decret de Plantilles (39/2014).
- FP Pública i de qualitat. Equiparació salarial ja!
- La retirada de l’ordre de calendari escolar.
- El no al nou currículum.
- L’estabilització real del personal interí i pacte d’estabilitat.
- L’assumpció de responsabilitat del Departament en la defensa de la immersió lingüística i cobertura legal de tot el personal dels centres.
- Una negociació real i la dimissió del conseller.
