En els últims mesos hem vist com a l’atur estructural que forma part d’una economia tan feble com la de l’Estat espanyol se li ha sumat una nova capa de treballadors i treballadores després de la crisi del COVID. Si fruit de la crisi financera que va recórrer el món en 2008 l’atur es va disparar fins al 26,6% d’aturats el 2013, aquest any després de la pandèmia hem rondat el 15%, quantitat que es preveu que creixi amb l’arribada de la tardor i la fi de la temporada d’estiu. Tot i les altes taxes d’atur, els que treballen any rere any multipliquen les hores «regalades» als empresaris en forma d’hores extres o treballs sense contracte. En concret, més de 6 milions d’hores extres no pagades en 2019. És per això que volem defensar que hi ha una altra sortida davant d’aquesta situació de precarietat: avançar cap a un repartiment de l’ocupació que faciliti treball per a totes i tots, així com unes millors condicions laborals i de conciliació.
D’altra banda, hem assistit també a la posada en marxa de l’IMV que afortunadament ha tornat a reobrir el debat entorn de la distribució de recursos per tal de cobrir necessitat bàsiques en un context en què els 23 ultrarics de l’estat espanyol han augmentat la seva fortuna a 19.200 milions d’euros durant l’estat d’alarma mentre que 700.000 persones cauran en la pobresa a Espanya. A mesura que es desenvolupa la mesura posada en marxa pel Govern es van destapant els seus límits tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, així com el debat polític que recorre la disjuntiva sobre qui té dret a quins recursos. Per això vam sortir a defensar que cal una Renda bàsica universal (RBU) que no deixi ningú enrere.
I, finalment, davant els acomiadaments a empreses amb beneficis per estalviar costos i que uns pocs segueixin guanyant més, volem defensar que hi ha una altra opció per evitar que els treballadors i treballadores haguem de pagar la crisi. Cal democratitzar els centres de treball i comptar amb la participació de la plantilla; per mantenir els llocs i salaris a canvi que els de dalt, que reben ajudes de Govern milionàries, guanyin una mica menys. Ningú millor que els treballadors i treballadores coneix com funciona una empresa. Si els caps acomiaden, que siguin els i les treballadores els que prenguin la producció.
Per tot això defensem que #HiHaUnaAltraSortida, per fer èmfasi que és possible: que el Govern reparteixi el treball, nacionalitzi empreses amb beneficis que acomiaden i deixi d’injectar diners públics per destinar-los a una renda bàsica universal i a la inversió en produccions socialment necessàries i ecològicament sostenibles. Convertim empreses de sectors contaminants com l’automobilístic cap a la producció d’interès públic i sostenible i assegurant el repartiment de la feina i la participació dels i les treballadores.
No permetrem que la crisi la paguem la majoria social, quan el Govern endeutat no tingui amb d’afrontar tantes ajudes a empreses i ens faci pagar la factura amb retallades. És hora que paguin els rics i iniciar el camí cap a una redistribució de la riquesa igualitària.
