[COMUNICAT] Amb el nostre camarada Javitxu Aijón i amb l’Adrián al carrer, podem dir que la lluita, després de més de 500 dies a la presó i anys barallant per la seva llibertat, ha donat resultat.
No obstant això, queda un llarg camí per davant. En primer lloc per garantir la llibertat dels altres dos joves de Saragossa que continuen a la presó i per fer front als milers d’euros de condemna. Una pena que pesarà sobre les quatre famílies treballadores i sobre les que les acompanyem.
L’avanç de l’autoritarisme, expressió d’un capitalisme en crisi i d’un sistema que trontolla, es plasma en casos i vides concretes com les dels “6 de Saragossa”. Però no tot depèn únicament de causes estructurals. També les forces i sectors polítics concrets, el seu projecte estratègic i la seva funció social, influeixen en què sis joves acabin condemnats i a la presó per enfrontar-se a l’extrema dreta amb el testimoniatge únic de l’opinió policial.
A l’Estat espanyol, condemnes com aquesta reflecteixen el paper del poder judicial, una eina al servei de l’Estat i del capital per garantir un entramat legal al seu servei, així com la realitat d’un cos policial dotat cada vegada d’un major poder polític i de major influència social gràcies a lleis com la “Llei Mordassa”. Per això, no ens hauria d’estranyar que jutges i policies conformin en aquests temps la primera línia de l’ona reaccionària.
A això, hi hem d’afegir la funció dels successius governs de coalició, que han sacrificat les aspiracions de milions de persones i capitalitzat el legítim desig de parar a l’extrema dreta, per acabar apuntalant a l’Estat i al Règim del 78. Mentre l’extrema dreta avança, el govern de PSOE i Sumar avui, igual que anteriorment el PSOE al costat d’Unides Podem, han acabat formant part de l’aparell repressiu que pretenien enfrontar. Malgrat el seu compromís de derogar-la, la “Llei Mordassa” continua plenament vigent, possibilitant les detencions arbitràries i les devolucions en calent. A això se li suma l’última reforma del Codi Penal, realitzada en 2022 durant la legislatura del PSOE i d’Unides Podem, que va endurir el càstig judicial de desordres púbics, una eina imprescindible per a la repressió de mobilitzacions i vagues.
Aquest cas se suma a una llarga llista de repressió política a l’Estat espanyol. Enfrontar-la requerirà de la nostra part assenyalar que lluitar unitàriament per un horitzó de llibertat passa per derrocar una legislació racista i repressiva. Organitzar cada cop a més sectors d’entre la classe treballadora que pateixen la persecució quotidiana de l’Estat; enderrocar la Llei Mordassa; acabar amb un sistema penal punitiu que s’acarnissa amb la classes populars; i afeblir el poder estructural dels cossos policials. Són alguns dels primers passos que hem d’encarar.
L’organització política i la lluita política són útils per enfrontar-nos i per defensar-nos de l’ofensiva reaccionària i repressiva, i fonamentals per aconseguir victòries i per fer possible la construcció d’un ordre social més just, democràtic i ecosocialista.
