Estem immerses en una situació preocupant arreu del món. L’austeritat es consolida, les polítiques xenòfobes i d’excepció es generalitzen i les violències misògines augmenten a totes les esferes. En aquest context s’ha obert un nou cicle de mobilitzacions feministes. La vaga a Polònia o Argentina, el paper de les dones al Rif o la women’s march de l’any passat són només alguns exemples de com les dones de tot el món estan aixecant un dic i una alternativa a la depredació capitalista.
Les polítiques d’austeritat a l’Estat Espanyol han cronificat i accentuat la bretxa salarial i el repartiment desigual dels treballs en general. Les dones suportem més càrregues de treball no remunerat i ens mantenim com a assalariades de segona categoria assumint la majoria de les ocupacions parcials. A més, arrosseguem pensions baixíssimes que ens estanquen en la pobresa. Cada vegada més sovint es cometen casos de feminicidis, violacions i altres tipus de violències contra les dones. Mentrestant, grups conservadors i neo-masclistes amb suports mediàtics i judicials tracten d’atenuar, invisibilitzar o fins i tot justificar aquests casos generant dobles i triples violències cap a les dones agredides.
Per això, els processos d’auto-organització de dones que estem vivint són fonamentals per combatre aquesta situació. La construcció de base d’una vaga és sempre un procés d’empoderament de les oprimides que construeix altres relacions socials basades en el suport mutu, contra les lògiques individualistes i de competitivitat. Però a més, permet posar de manifest qui realment fa funcionar la societat enfront dels qui només s’aprofiten del nostre(s) treball(s).
Però la d’aquest 8 de Març no és una vaga qualsevol. Les dones tenim una presència massiva en totes aquelles esferes que són sistemàticament invisibilitzades. Aquesta vaga busca mostrar al món que aquestes esferes existeixen, i que ho fan en situacions de precarietat i misèria. La d’aquest 8 de Març és una vaga feminista: una vaga per aturar les cures, el consum, els estudis i l’ocupació.
La vaga feminista, però, ni comença ni acaba el 8 de març. Aquest 8M cristal·litzarà tot el treball acumulat en aquest cicle feminista en general i en particular el treball d’aquests últims mesos per part del moviment feminista. Volem que aquesta vaga feminista sigui la primera de moltes més a Catalunya, a l’Estat i que alimenti les vagues internacionals iniciades l’any passat. Sabem que la lluita per l’emancipació de les dones i per una societat radicalment feminista és una lluita a llarg termini, per això aprofundir i donar continuïtat a la construcció de la vaga feminista després d’aquest març és una tasca fonamental.
Si som invisibles produïu sense nosaltres, el 8M les dones parem el món!
