No al preacord: organitzar la força per anar més enllà

Per a una part molt important del col·lectiu docent l’acord no respon a les expectatives generades pel procés de mobilització d’aquest curs. Malgrat l’esgotament relatiu percebut en les darreres mobilitzacions, hi ha una clara disposició a anar més enllà dels mínims marcats per l’acord del 29 de maig. Factors com la manca d’avenços per diversos sectors del col·lectiu -entre ells els més precaritzats-, el temor a la impossibilitat de seguir amb mobilitzacions o la negativa a blindar el català a l’escola han pesat més que els avenços que recollia el document.

És justament aquesta contundència la que és urgent canalitzar i organitzar a través de les assemblees de centre i dels sindicats que ja han convocat a vagues i mobilitzacions per als pròxims dies. Cal posar en valor i aprofitar l’anomalia que suposa que el sindicalisme majoritari sigui capaç d’autocrítica i de reconduir la seva posició escoltant el col·lectiu, per molt que desbordi les seves posicions inicials. En les setmanes que queden de curs,  cal reforçar els espais de presa de decisió democràtica del  moviment per tancar el curs amb combativitat i preparar un retorn al setembre que suposi nous embats. Cal evitar caure en models referendaris passius, que alimentin possibles dinàmiques antisindicals i que generin desafecció. S’ha d’aconseguir mobilitzar al màxim de persones possibles per evitar que una possible manca de victòries o  d’un pla de mobilitzacions amb demandes clares i assolibles comportin una derrota per al moviment.

És essencial redoblar la pressió sobre tots els actors responsables de la frustració de les expectatives, que són els que s’han negat des de l’inici a un acord satisfactori: el Departament d’Educació i la consellera Niubó, el govern de la Generalitat, el PSC i el mateix president Salvador Illa. És miserable seguir menystenint un conflicte de llarga durada, que es manté ferm en les seves posicions, comptant sempre amb el suport social majoritari, i que ja ha rebutjat dos acords insuficients. El govern en el seu conjunt ha de sentir immediatament la pressió per acceptar demandes a l’alçada del que es demana.

Les pròximes passes del moviment també han de tenir en compte els factors que hem mencionat que han estat decisius en el rebuig al preacord, que alguns sectors creien que eren prescindibles a l’hora de garantir una victòria parcial. Per començar, sembla que la unitat del col·lectiu està sent un element indispensable en les mobilitzacions, i això s’ha de veure reflectit en les demandes i els possibles avenços, malgrat es sàpiga que no totes es poden aconseguir pels mateixos processos. D’altra banda, hi ha múltiples variables com l’educació inclusiva, les ràtios, la possibilitat d’atendre l’alumnat en condicions o les millores laborals de col·lectius com les vetlladores, el PAE o el 0-3, que tenen un pes essencial en les reivindicacions.

Per a garantir que el resultat a la consulta fa avançar el moviment, és necessari mantenir els factors que han conduït a l’escenari actual. La unitat dels sindicats combatius, els mètodes de lluita plurals i la massivitat de les mobilitzacions expliquen les expectatives històriques generades al voltant d’aquest conflicte. De fet, és del tot lloable el que han aconseguit les treballadores de l’educació per mitjà de la lluita: tenir un país sencer pendent d’una consulta independent organitzada per sindicats de classe combatius. A més, cal posar en valor i destacar la determinació que demostra el col·lectiu en els seus postulats de defensa de l’educació pública. Les docents han decidit seguir impugnant el sistema actual, que no garanteix una educació pública de qualitat ni una inclusió real i efectiva, encara que impliqués renunciar a un augment salarial important. Una orientació unitària, plural, massiva i combativa ha de ser la base de les futures mobilitzacions orientades a la transformació del model educatiu: un model 100% públic, de qualitat, democràtic i en català.