La Generalitat ha anunciat que desplegarà agents de paisà dels Mossos d’Esquadra a diversos centres educatius de Catalunya. El motiu eximit pel govern del PSC és la pretesa voluntat de resoldre la conflictivitat a escoles i instituts. El desplegament tindrà lloc, de moment, a centres de l’Hospitalet, Vic, l’Alta Ribagorça-Vall d’Aran, Tàrrega, el Prat de Llobregat i Sabadell.
Aquesta mesura és tot una obscenitat que cal rebutjar frontalment. Reduir la “conflictivitat” o abordar la “complexitat” als centres no hauria de passar mai per introduir-hi cossos policials, que no tenen cap mena de formació o preparació al respecte. Els Mossos d’Esquadra són un cos que executa desnonaments cada dia, que carrega reiteradament contra manifestants incomplint el protocol i que arrossega greus casos de racisme i aporofòbia.
És vergonyós que el govern de Salvador Illa digui que aquesta és una mesura fortament reclamada pel professorat, quan és incapaç de respondre a les demandes del col·lectiu expressades en vagues històriques. És evident que el govern no pretén satisfer el professorat, ni tampoc busca resoldre els problemes educatius del país. El que està fent el PSC és un exercici de populisme punitiu. Respon amb policia i mà dura a malestars socials generats per problemes tan complexos com el racisme, les retallades o l’empobriment de la població, obeïnt a sensibilitats d’una subjectivitat de classe mitjana que té una idea de seguretat autoritària i policial.
És el mateix que ha fet a Barcelona amb el Pla Endreça o a molts altres municipis on governa, on ha inflat els cossos de policia local a costa de polítiques socials. I aquest tipus d’anuncis, mesures i discursos són els que estan enfortint l’extrema dreta a casa nostra i arreu del món, que busca imposar règims polítics més autoritaris i repressius. A més, contribueixen a criminalitzar col·lectius marginalitzats, com les persones migrants i racialitzades, que són un dels objectius principals de l’extrema dreta.
El que necessita el sistema educatiu del país no són policies. El que cal, com ha recordat la comunitat educativa en mobilitzacions i vagues històriques aquest curs, són més recursos, millors salaris, més democràcia als centres i menys burocràcia. La complexitat a les aules es resoldrà amb baixada de ràtios, augment de plantilla i professionals d’atenció a la diversitat i la inclusió social amb recursos; i no d’estratègies autoritàries i policials.
Fora policies de l’educació! Els recursos per als serveis públics de la classe treballadora, no per la policia.
