[Comunicat d’Anticapitalistes i Obrir Escletxa – 7 de novembre 2025]
Aquest 20 de novembre es compleixen 50 anys de la mort del dictador, però sembla que molts dels preceptes del règim feixista de Francisco Franco no només segueixen vius, sinó que gaudeixen de bona salut i d’un renovat protagonisme. Sigui vía populars influencers d’internet o a través dels seus hereus en partits com VOX. En aquesta data recordem també la memòria de totes les persones trans assassinades, i no pot ser més significativa aquesta coincidència en el calendari.
La repressió contra les persones LGBTQIA+ i contra qualsevol tipus de dissidència sexual i de gènere va ser un dels baluards del règim. Es va perseguir policialment a les desviades, imposant penes, aplicant tortures d’eletroshocks, tancant en camps penitenciaris de reeducació i en macro convents del Patronato de Protección de la (buena) Mujer. Es tractava així instaurar a la força els valors catòlics, patriòtics i familiaristes del franquisme, així assenyalar i castiga qualsevol sortida dels rol tradicionals de gènere, d’una sexualitat reproductora i d’un estricte binarisme.
Cal recuperar aquesta memòria històrica sense oblidar que vivim un moment de retrocés en matèria de drets i un augment de la repressió estatal, en nom de les semblances ideals; els discursos zombies del feixisme dels discursos zombis del feixisme d’antany tornen a prendre força, a aixecar-se de les seves tombes i instal·lar-se tant en el congrés com en les xarxes socials. Els vídeos promocionant l’estil de vida tradwife que haurien fet les delícies de Pilar Primo de Rivera, o els gymbros mediàtics que semblen encarnar l’ideal viril de la Legió, comparteixen més que una coherència estètica amb el règim repressiu que ens va governar quatre dècades.
Els nous pànics al voltant d’allò queer d’avui són les lleis contra la nostra perillositat social d’ahir. Mentre a l’Estat espanyol encara es propaguen els mites sobre la dictadura i es considera la guerra civil com una batalla “entre germans” enlloc d’un alçament feixista vers un govern legítim: hem de fer justícia a les invertides de la història. No només com víctimes sinó com partícips de la resistència al règim, com revolucionàries antifeixistes que foren i serem. Això implica arremetre contra la cis norma i la moral reaccionària que ens assenyala a dia d’avui.
La reacció conservadora internacional ha posat en el punt de mira el gènere i la sexualitat, iniciant una croada contra les dissidències, i contra qualsevol que qüestioni la naturalesa de la cisheterosexualitat i la divisió del treball capitalista. Només un anticapitalisme transfeminista que ampliï solidaritats podrà donar per fi sepultura a aquest cadàver ressuscitat. Aquest 20N trepitjarem fort la cis norma i retornarem el feixisme a la tomba.
Enterrem el franquisme. Enterrem el binarisme.
