[Comunicat 1 de maig 2022]
El Primer de maig les treballadores tornem a tenir una cita per reivindicar-nos. Una cita per sortir al carrer a celebrar aquelles conquestes o petites victòries fruit de la lluita sindical i l’organització de classe. Per posar en valor les lluites del present i la memòria conflictiva del moviment obrer. Però, en les actuals condicions, especialment tenim una cita per assenyalar un sistema capitalista, patriarcal, racista i ecocida que ens fa esclaus de les elits apropiant-se de la nostra força de treball.
Una nova fase de crisi econòmica, que ja s’albirava abans del esclat de la Covid19, provoca més precarietat i pobresa entre la classe treballadora. D’una banda, patim l’encariment del cost de la vida, especialment sagnant pels preus dels aliments i de recursos bàsics pel sosteniment de la vida com l’energia, que se situen en una escalada de preus històrica. Aquesta escalada de preus es retroalimenta amb els efectes de l’especulació immobiliària sobre el parc d’habitatge que també ens escanyen. De l’altra, la consolidació en l’última reforma laboral dels aspectes més nocius de les anteriors, consolida la tendència de salaris a la baixa i d’inestablitat laboral que desemboca en una pèrdua de poder adquisitiu per a la majoria social. Veiem com s’apuntalen i aprofundeixen dinàmiques de transferència de la riquesa produïda des de baix a les butxaques de la perillosa minoria dels més rics. Ens volen fer pagar la inflacció i la crisi de rendibilitat del sistema capitalista.
Amb la reforma laboral, una vegada més, hem vist com els poder fàctics han pactat contra els interessos de la classe treballadora per seguir mantenint un sistema que atempta contra la vida de la majoria. L’acord entre el Govern PSOE-UP, UGT i CCOO i la Patronal demostra un cop més com la concertació sindical és una via morta per a la classe treballadora. No s’assoleixen drets en una taula de negociació sense una lluita i una mobilització al darrere que alterin la correlació de forces. És un pacte per mantenir els privilegis dels seus firmants i per reduir l’acció i força social combativa que tenim com a classe oprimida.
Les grans mobilitzacions unitàries, com les impulsades pels sindicats de la Taula Sindical de Catalunya –des de les vagues i mobilitzacions de l’Administració Pública a la tardor o les d’Ensenyament al inici de la primavera–, mostren com la via del conflicte és una eina útil per a la reversió de la situació actual. Estem veient com col·lectius de treballadores (per exemple, del SAD o de la recollida de residus) s’organitzen i mobilitzen per defensar els seus llocs de treball i les seves condicions de vida davant l’ofensiva capitalista. No hi ha una altra sortida que no passi pel conflicte i l’enfrontament amb el capital.
Necessitem anar més enllà de derogar les últimes reformes laborals, molt agressives contra les treballadores. Cal reivindicar un nou marc laboral amb un Estatut de les Treballadores que aporti nous drets com ampliació de permisos, prohibició d’acomiadaments a empreses amb beneficis, baixada de la jornada laboral sense minvament salarial o l’increment del salari mínim. Un marc que ens permeti respondre a les urgències i que sigui palanca per avançar amb més força cap a la construcció d’un nou model econòmic. Un nou model que aposti per incrementar, reforçar i revaloritzar totes aquelles tasques reproductives i serveis públics que fan possible desenvolupar les nostres vides diàriament –des de la salut, l’educació i la cura de les persones, als serveis de neteja, el transport públic, la producció alimentària, etc.
En un moment en què la producció de la vida cada cop genera més conflictes davant dels imperatius de producció del capital, és imperant que les lluites sindicals incorporin encara més en les seves reivindicacions mirades feministes i ecologistes. Cal posar en valor el treball que sosté la vida, en totes les esferes de la vida, sigui remunerat o no. Són els treballs que fan possible viure i generen les condicions per a la seva reproducció diària, sense aquestes tasques reproductives no hi ha classe treballadora ni sistema econòmic. Per això, el Primer de maig també ha de ser un dia de lluita feminista i ecologista.
Des d’Anticapitalistes seguirem apostant per l’organització de la classe treballadora i la mobilització permanent com a força transformadora de la realitat. Per això, creiem que és una tasca fonamental seguir enfortint sindicats combatius i col·lectius de treballadores, i ajudar a establir llaços entre aquests i les diferents organitzacions socials, per tal de teixir una força social de majories que disputi el poder al status quo. La tasca més immediata d’aquest bloc de les classes populars és impulsar una ofensiva de lluites per pujar salaris, pensions i prestacions i canviar radicalment com s’estan repartint els costos de la inflacció. Mai no ens regalat res: tot el que tenim i el que aconseguirem ha estat i és fruit de la lluita de les de baix.
