[Comunicat d’Anticapitalistes]
Aquest 8M està, sens dubte, marcat per la pandèmia. Les xifres parlen soles: l’atur, que arriba a xifres que no vèiem des del 2016, creix més del doble entre nosaltres, les dones, que entre els homes, ja que té a veure amb sectors feminitzats com el comerç, l’hostaleria i el turisme, que la Covid-19 ha colpejat amb més duresa, i també amb la pèrdua d’ocupació deguda a la impossibilitat de conciliar treball remunerat i cures. Una de cada quatre dones ha renunciat a la seva feina o ha reduït la seva jornada per cuidar els fills, al 37% de les mares se’ls ha denegat el teletreball malgrat que era possible per les característiques del seu lloc de treball. Quasi 100.000 dones han passat a ser aturades de llarga duració (més de 12 mesos sense treballar), avui som el 57% del milió i mig de les persones en aquesta situació segons l’Enquesta de Població Activa. El 2020, la contractació de dones va ser d’un 25% menys que la dels homes. L’Organització Internacional del Treball diu que l’Estat espanyol encapçala la llista de països en què la bretxa salarial va créixer més l’any passat.
Aquestes xifres venen a aguditzar les desigualtats que arrosseguem des de fa temps i evidencien una convergència de les crisis econòmica, social, de cures i ecològica que ja patíem i que les conseqüències de la pandèmia han exacerbat. Els darreres 8M, amb la vaga feminista vam fer visible com és d’imprescindible el treball normalment invisible que realitzem les dones i la impossibilitat de sostenir la vida en el capitalisme. Vam denunciar també la situació de precarietat d’aquestes treballadores que la pandèmia va revelar com a essencials. Les dones hem estat a la primera línia de la pandèmia i encara avui seguim sent invisibles. Les treballadores domèstiques segueixen exigint ser incloses en el règim general de la Seguretat Social. La precarietat continua sent la norma en els sectors feminitzats. Les nostres pensions segueixen sent ridícules malgrat haver sostingut les vostres vides.
Les crisis obren també oportunitats. La pandèmia ha demostrat que necessitem canviar la lògica que mou el món, posant la vida al centre. No volem tornar a una normalitat que ens condemnava a la invisibilitat, que precaritza, privatitza i mercantilitza els nostres drets. No podem continuar hipotecant el nostre futur i el del planeta amb els combustibles fòssils i les macrogranges, amb un model que està darrere de l’aparició de virus como la covid-19 i que posa en risc les nostres vides, que aixeca fronteres a qui migra fugint dels estralls de la guerra o dels efectes de la crisi climàtica. El capitalisme és el responsable, l’ecofeminisme la solució.
Aquest 8M tornem als carrers, perquè, amb les mateixes receptes de sempre, els fons europeus no ens trauran d’aquesta crisi. Sense derogar la llei mordassa, la reforma laboral i la llei d’estrangeria, sense blindar allò públic, sense blindar el dret a l’habitatge i als subministraments bàsics, no canviarà res i nosaltres ho pagarem més car.
Aquest 8M el moviment feminista ha tornat a reinventar-se per superar les dificultats de la situació sanitària i per no fer ni una passa enrere.
Les dones som el centre de la diana d’una extrema dreta que creix i que ridiculitza i criminalitza les nostres protestes i reivindicacions. Necessitem més feminisme que mai, un feminisme divers i plural, de totes i per a totes, que no deixi ningú enrere, que no renunciï al que hem conquerit juntes, als carrers i a les places, que no cedeixi davant la por i l’odi, ni la transfòbia ni el racisme.
Aquest 8M tornem a demostrar que el moviment feminista està present i que ens tindran davant. No pagarem la crisi!
