Han passat ja deu anys des de l’última crisi en la qual les institucions europees i els governs nacionals van rescatar als bancs mentre deixaven que s’enfonsessin milions de treballadores. Una dècada més tard, veiem com els guanys de les grans corporacions segueixen augmentant mentre els nostres salaris disminueixen i les nostres condicions laborals empitjoren.
La crisi de l’COVID19 ha posat damunt la taula la necessitat d’augmentar la despesa social, però segueixen dedicant més diners a salvar empreses amb beneficis que a salvar les treballadores. Qui pagarà la factura? D’on sortiran els diners? A què es dedicaran? Volen socialitzar les pèrdues quan mai van redistribuir la riquesa? La pròpia arquitectura econòmica de la UE promou l’evasió i el frau fiscal. Volen endeutar-nos i que seguim eternament pagant la factura.
Però hi ha un altre camí. No serà fàcil, no es resoldrà en comissions parlamentàries. Un camí de lluita i mobilització, que apunti directament als que confonen els seus interessos particulars com si fossin els interessos de tots.
Hem de canviar de rumb. No volem més austeritat ni endeutar el nostre futur. Que aquesta minoria perillosa, rica a costa de les nostres vides, ens torni tot el que ens pertany. No pagarem per segona vegada la seva crisi. Ens unim? Lluitem? Anem a per ells?
Que paguin els rics: per una taxa covid europea / acabar amb els paradisos fiscals / nacionalitzar la banca i els sectors estratègics / repartir el treball i implementar la renda bàsica / control social i participació de les treballadores a les empreses.
