1.- El govern ha anunciat data i pregunta per al referèndum: 1 d’octubre, Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república? Noticia que suposa una passa més per materialitzar el referèndum. Mentre, el govern central del PP segueix negant-se a una demanda democràtica i com ja ha declarat en altres ocasions no permetrà que es pugui realitzar, un pols per al conjunt del sobiranisme i les forces del canvi a escala estatal.
2.- L’anunci de data i pregunta de referèndum posa de facto en qüestió el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27S. Unes plebiscitàries orquestrades per Artur Mas en un xantatge al conjunt del sobiranisme per aferrar-se al poder i que van permetre reeditar un govern encapçalat per una Convergència (ara PDEcat) amb una crisi històrica de suports. Una legislatura on tot (casos de corrupció, partides socials, pressupostos, etc) quedava supeditat a mantenir l’estabilitat del govern per avançar en la qüestió nacional. El 27S buscava el plebiscit que la mateixa Convergència no va atrevir-se a realitzar fins les últimes conseqüències el 9N, però unes eleccions no podien substituir un referèndum i així ha sigut.
3.- No són poques les desconfiances cap al govern en quant a la celebració del referèndum. L’anunci de data i pregunta materialitza part de la convocatòria, però són moltes les veus que reclamen acabar amb l’opacitat en que s’estan duent a terme els preparatius. Una desconfiança avalada per l’experiència del 9N i el fet que Convergència a darrer moment rebaixés el caràcter a una mera consulta. L’oposició del govern espanyol ja s’ha manifestat aquests mesos, ha mantingut l’estratègia de judicialització i tot indica que continuarà en aquesta lògica per impedir la seva celebració. Però, el govern no pot permetre’s com en el 2014 rebaixar el caràcter del referèndum al darrer moment per una prohibició del Tribunal Constitucional. En aquest xoc es dirimeix el caràcter del referèndum i la seva realització. La seva resolució dependrà de la pressió que rebi el govern per no fer-se endarrere. Cal exigir al govern de Catalunya que, contràriament al 9N de 2014, vagi fins al final en la celebració del referèndum. Les forces polítiques que donen suport a la convocatòria i les entitats sobiranistes tenen una responsabilitat decisiva en pressionar perquè, aquesta vegada sí, es vagi fins al final.
4.- Catalunya en Comú i Podem han fet una defensa arreu de l’Estat per un referèndum pactat i ha sigut un element irrenunciable per dur a terme un govern alternatiu al PP. Un fet històric que s’ha topat amb el bloqueig del partits del règim inamovibles. El fet que les forces del canvi a Catalunya no hagin tingut un rol més central en l’organització del referèndum merma la seva celebració i els seus graus de participació. Compartim les desconfiances cap al Govern, per això considerem que tant Catalunya en Comú com Podem s’han d’implicar activament en la campanya en favor del referèndum, els preparatius per a dur-lo a terme i les accions de desobediència i mobilització contra els intents de l’Estat per aturar-lo.
5.- Com a organització entenem la fraternitat i la unilateralitat com dues cares de la mateixa moneda, on la unilateralitat és el que ha forçat que actors estatals assumeixin aquesta reivindicació, on la fraternitat ens permet avançar en la crisi de règim i generar aliances. Davant el bloqueig del PP, Cs i PSOE l’aposta per un referèndum desobedient apareix com l’única possibilitat de garantir la sobirania de Catalunya i com una aposta completament legítima. Preparar a la població catalana per a un xoc amb el règim és una de les tasques clau per a que el referèndum surti legitimitat i fins i tot per a la seva pròpia celebració. Només la pressió popular pot fer front a la campanya repressiva i d’amenaces que es viurà per part del bloc del règim. Només aquesta pressió pot assegurar que no hi hagi marxa enredera d’última hora.
6.- El referèndum és una passa més i suposa complir el mandat popular nascut després de l’11S de 2012, però si més enllà d’aquest exercici democràtic volem avançar cap a un canvi de model econòmic i social l’obertura d’un procés constituent a Catalunya radicalment democràtic que pugui materialitzar la voluntat de les majories socials catalanes és un horitzó al qual no podem renunciar. El debat sobre la independència ha d’anar molt més enllà i posar sobre la taula la necessitat de recuperar les sobiranies democràtiques en totes les esferes de la vida social i econòmica. Un objectiu que passa per obrir marcs que materialitzin en totes les esferes de la societat aquesta auto-determinació. Però si volem una altra Catalunya caldrà bastir un projecte de país que faci front a la crisi socioeconòmica i materialitzi efectivament aquesta sobirania passa per reorganitzar a les classes populars de Catalunya, un objectiu que és inconjugable amb el PDEcat de la corrupció, de les retallades, del sí al decret de l’estiba i al TTIP.
7.- El desenllaç d’aquest episodi serà decisiu per al futur polític de Catalunya i de l’Estat espanyol i pels equilibris polítics dins de Catalunya. Revolta Global – Esquerra Anticapitalista recolzem la celebració d’un referèndum desobedient per a fer efectiu el dret a l’autodeterminació, per la conquesta de les sobiranies, per aprofundir la crisi de règim i fem una crida a participar-hi activament des d’ara mateix.