Primer de maig: aquesta crisi que la paguin els rics

Comunicat d’Anticapitalistes 

Vivim un 1r de maig realment excepcional. Per això, l'inici d'aquesta declaració des d'Anticapitalistes volem dedicar-la a recordar els milers de treballadores que a l'Estat espanyol i arreu del món han perdut la vida amb la pandèmia del coronavirus.

La crisi oberta pel Covid 19 ens posa davant del mirall de la realitat. Una realitat marcada per un sistema incapaç de respectar el més bàsic: la vida de les majories. Un sistema que obliga les treballadores i treballadors a haver de triar entre treballar per assegurar un mínim ingrés a les seves cases sota el risc d’emmalaltir  o conservar la seva salut i arriscar-se a perdre la seva feina.Que invisibilitza i explota milions de dones que sostenen en l'àmbit públic i privat (a les llars, a les residències de gent gran i als centres de salut) la vida i les cures. Un sistema que exclou sistemàticament qui es desplaça a la recerca d'un futur millor. Un capitalisme que necessita de l'Estat i dels recursos públics per no fer fallida i parasita les institucions públiques. Que regala les molles dels seus beneficis mentre evadeix milions a paradisos fiscals.

No és casual, que amb els efectes de la crisi econòmica de 2008 encara vigents una nova crisi laboral i social irrompi en les nostres vides. La normalitat que tants empresaris reclamen, no és sinó la constant de l'explotació laboral i la precarietat vital. La normalitat és sinònim d'incertesa per a la majoria social, ja que la inestabilitat ara i abans ha esdevingut la regla. És per això que poques certeses es presenten a l'horitzó, però si alguna cosa està clara és que ningú ens regalarà res. La prova més evident és l'esforç de les treballadores de la sanitat pública i altres institucions comunes que tantes vides estan salvant aquests dies, malgrat la rampinya i voracitat empresarial. Institucions públiques que no han estat regalades, sinó que són el fruit d'anys de lluita de la classe treballadora. Són drets hereus de la lluita de la generació a qui avui més afecta la pandèmia i en els pitjors casos moren abandonats per milers en residències de gent gran. Unes residències que no hem d'oblidar que han estat regalades pels polítics neoliberals a empreses privades que avui abandonen a la seva sort la nostra gent gran. Pateixen els pitjors efectes de les privatitzacions i retallades les mateixes lluitadores que es van enfrontar als carrers, en els centres de treball i d'estudi als anomenats “Pactes de la Moncloa”, dels quals avui tant es parla, i que no eren sinó un acord entre els de dalt, elits polítiques i econòmiques, per frenar l'impuls del moviment obrer en la Transició.

La realitat és tossuda i demostra que la crisi climàtica i ecològica formarà ja part de les nostres vides. O aturem el capitalisme o aquest acabarà amb nosaltres. Aquest 1r de maig ha de marcar un punt d'inflexió perquè l'inici del final del confinament social obri les portes a una nova normalitat, que vagi més enllà d'unes poques correccions i posi sobre la taula la imperiosa necessitat d'un rumb diferent. Un rumb marcat per l'articulació de forces sindicals, socials i polítiques amb potencial per construir un bloc de les classes populars en torn la necessitat d'una revolució ecosocialista i feminista. Necessitem, davant el pla de més austeritat i retallades que el Capital vol imposar i el Govern rebutja enfrontar, una força que paralitzi el pagament del deute, reparteixi el treball sense pèrdua de salari de les treballadores, imposi noves taxes fiscals a les grans empreses i fortunes, que prohibeixi els acomiadaments de les empreses amb beneficis, que acabi amb el negoci immobiliari garantint el dret a un habitatge digne i afronti la transició ecològica amb l'expropiació dels sectors estratègics. Una aliança de les classes populars que socialitzi les cures i doni suport a les centenars d'iniciatives de solidaritat veïnal.

Avui més que mai, activar el fre d'emergència d'aquest tren sense control que és el neoliberalisme passa per no acceptar el mal menor, que no fa una altra cosa que obrir les portes al fantasma de l'autoritarisme que ja recorre el món. Recuperar el control del nostre futur és sortir d'aquesta crisi més unides entre les treballadores com a imprescindibles, com a fonamentals per sostenir la societat i organitzades per lluitar per repartir la riquesa que generem.

 Avui més que mai, Socialisme o Barbàrie.

Los comentarios están cerrados.