[Comunicat] La vaga massiva del passat 11 de febrer es va sustentar en milers d’assemblees i no té precedent des de la vaga els 21 dies de 1988, una fita sindical històrica. Les enormes millores laborals que es van aconseguir amb aquella vaga del 88 s’han erosionat amb la congelació salarial i la degradació de l’educació dels últims 20 anys per la via d’ajustament neoliberal, seguida per governs de tots els colors, convergents, socialistes, republicans…
L’èxit de l’11 de febrer és resultat d’una campanya iniciada durant el curs 2023-2024. Aleshores, el sindicalisme combatiu va escoltar, sistematitzar i convertir en dades i reivindicacions concretes tot el malestar acumulat des de feia anys, que ja va començar a expressar-se en les mobilitzacions contra Cambray de 2022-2023. La lluita actual es basa en el resultat de 6.000 entrevistes individuals a companyes als centres educatius en base a la pregunta “quins tres canvis són imprescindibles per millorar l’educació pública?”. Les respostes majoritàries van ser clares.
La vaga de l’11 de febrer no és ni el principi ni el final. Forma part d’un procés de mobilització, autoorganització i de presa de decisions democràtica que ha iniciat el sindicalisme combatiu, amb un paper central d’USTEC i un rol destacat de CGT. Aquest procés d’empoderament en auge no ha donat encara tots els seus fruits.
Com tantes vegades en el passat, el sindicalisme de concertació de CCOO i UGT, amb només una representació del 20% del col·lectiu i d’acord amb la seva dinàmica sectària i deslleial, córrer a salvar al Govern per un grapat d’engrunes. A canvi de malversar la feina feta, es posen les medalles amb un acord tan irrisori com vergonyós per pur oportunisme a un any de les eleccions sindicals.
No obstant això o de totes maneres, les velles tàctiques del sindicalisme groc fa temps que no funcionen. Feia anys que no s’engegava un procés com el que vivim: unitat i lluita des de baix de les treballadores de l’educació pública. Cal que les pròximes convocatòries siguin massives, convocar assemblees a cada centre per preparar les pròximes mobilitzacions. És el moment de mobilitzar-se per una educació pública en català digna i de qualitat, al servei de les treballadores i les classes popular.
CCOO i UGT són la darrera barrera entre les reivindicacions de les treballadores i el Govern. Votem no a un acord de mínims que pretén desmobilitzar-nos a la consulta telemàtica d’avui! Si la mobilització passa per sobre, tot és possible!
Amunt els salaris, avall les ràtios!
Construïm la vaga, les assemblees i el sindicalisme combatiu!
Contra les claudicacions del sindicalisme de concertació!
16-20 de març tothom a la vaga!