Comunicat de l’Àrea de Pensionistes d’Anticapitalistas
– El Pacte de Toledo –en endavant PdT– és, des de fa més de 25 anys, el mitjà a través del qual es duu a terme la política de col·laboració de classes en el tema de les pensions públiques, entre les direccions de CCOO i UGT, l’esquerra del règim i la dreta política, sota l’atenta supervisió de la banca i els fons d’inversió, i de les diverses institucions a través de les quals s’expressa l’orientació sobre les pensions del neoliberalisme dominant. El PdT ha estat així l’instrument mitjançant el qual s’han anat acceptant –i proposant quan s’estava al govern– per part de l’esquerra reformista, política i sindical, modificacions legislatives i retallades de drets, que han anat deteriorant i dificultant l’accés a la jubilació i reduint la quantia de les pensions, dins de la lògica neoliberal, que no hi ha recursos per a garantir pensions públiques dignes per a totes. En els seus més de 25 anys de vida no ha promogut ni una sola mesura que millori l’accés a la pensió i a la quantia d’aquesta de la immensa majoria de les persones assalariades. En això precisament consisteix la col·laboració de classes: vendre com a producte de l’acord i la negociació, allò no és sinó l’acceptació de les mesures i propostes dels de dalt.
– Durant l’anterior legislatura, la comissió parlamentària no va aconseguir el consens sobre les recomanacions proposades, bàsicament per l’oposició de Podemos, llavors a l’oposició, a aquestes. Amb la constitució del nou govern de coalició, i l’entrada d’UP, la comissió va reiniciar els seus treballs on els havia deixat al 2019, però aquesta vegada, comptant amb el suport a les recomanacions d’UP que després de l’entrada al govern ha canviat de posició i ha donat l’esquena al moviment pensionista. Així doncs, la comissió aprova les recomanacions per àmplia majoria, nomès amb l’abstenció d’EH- Bildu i ERC, i el vot en contra de Vox. Les recomanacions es troben en fase d’esmenes, abans de ser sotmeses a votació en el ple del congrés.
– Les recomanacions han estat presentades pels mitjans de la manera habitual: ressaltant les que suposen millores –molt poques– i ocultant aquelles que consoliden retallades en l’accés i la quantia de la pensió, i que suposen mantenir en vigor les reformes de pensions de 2011 i 2013, –una part important de les mateixes– i sobretot les que signifiquen un avanç en la privatització del sistema públic de pensions. Perquè no hi ha dubte que les recomanacions que recullen propostes positives per a les i els pensionistes són producte de les mobilitzacions del moviment pensionista contra la pujada del 0,25% i el factor de sostenibilitat i pel manteniment del poder adquisitiu de les pensions, i més en general, de la pressió del moviment per a aconseguir un sistema de pensions públiques sostenible i suficient per a garantir pensions dignes.
Publiquem a continuació la valoració sobre les 22 recomanacions realitzat pel moviment de pensionistes de Hego Euskalerria, valoració que compartim plenament, al costat de les mesures alternatives que proposa per a millorar i sostenir l’actual sistema de pensions públiques.
El Pacte de Toledo, contra el Sistema Públic de Pensions
—
por