El proper 26 de maig es duran a terme les eleccions municipals a Catalunya i al conjunt de l’Estat Espanyol. Anticapitalistes participem i donem suport a candidatures a ciutats i viles construïdes des de l’arrelament, amb criteris de democràcia, pluralitat política i apertura al teixit social i de moviment dels seus territoris. Candidatures feministes, que aposten per la transformació social i amb un programa de ruptura a l’alçada de la crisi civilitzatòria. Eines polítiques que defensarem que impulsin l’autoorganització i posin al servei de les lluites els recursos institucionals. Candidatures que volen representar les de baix i els seus interessos, però sobre tot volen fer-les protagonistes de la vida pública en primera persona del plural. De nou hi haurà centenars de milers de catalanes que no podran votar-les perquè el racisme institucionals els nega fins i tot els drets civils i polítics més elementals.
El 2015 van conquerir-se posicions institucionals a diversos ajuntaments tant amb responsabilitats de govern com amb un pes destacat a l’oposició. Aquestes posicions, i en especial a les “Ciutats del Canvi”, van generar unes il·lusions i expectatives populars en torn de la possibilitat de millores de les condicions de vida de les classes populars i d’un canvi de rumb del model econòmic, polític i social de les viles. Especialment pel que fa als problemes més urgents com les creixents desigualtats, l’atur, la vulneració del dret a l’habitatge, la violència masclista o les agressions al medi ambient. Els moviments socials van empènyer aquests projectes polítics a un creixement fulgurant esperant la reversió de les retallades i la fi de l’especulació amb la nostra vida quotidiana a través de la construcció de sobirania popular en àmbits diversos.
Quatre anys després, i quan encarem unes eleccions, és obligat fer balanç d’aquestes experiències. Des d’Anticapitalistes considerem, sense voluntat de ser exhaustius, que tot i que s’han impulsat projectes de gran valor en el camí cap a municipis més justos, feministes i sostenibles, no hem aconseguit transformar amb força les relacions de poder entre les classes populars i l’elit capitalista. Considerem, humilment, que aquesta valoració és valida pel conjunt d’experiències on hem participat l’esquerra transformadora. Sabíem, ja el 2015, que les nostres ciutats i pobles no es governaven des de cap ple municipal i que els nuclis de poder fàctics no eren escollits per ningú. Però, les institucions han mostrat amb claredat els seus límits a l’hora d’imposar-hi les necessitats de la majoria social. A més, el projecte recentralitzador de l’antic govern del Patit Popular, no revertit després de la moció de censura, ha minvat encara més les possibilitats d’alguns dels projectes més valents i necessaris com les remunicipalitzacions de serveis bàsics. Cal també una reflexió sobre si aquesta empenta va causar una descapitalització, organitzativa i d’incidència, dels propis moviments que en alguns casos han reduït la seva capacitat per tensar i reclamar la confrontació als poders fàctics mitjançant accions de desobediència i protesta.
De vegades algunes candidatures s’han acomodat a aquestes condicions de desavantatge i a la gestió social de les engrunes d’«allò possible». Per sort també s’han acumulat experiències de lluites municipals i supramunicipals en diferents fronts contra el pagament de deute il·legítim i contra la llei Montoro. Estem convençudes que és aquest el camí, no la resignació. Anticapitalistes som del parer que la darrera legislatura ha de fer-nos madurar políticament i programàtica al conjunt de l’esquerra transformadora. És imprescindible una estratègia que no estigui tancada en unes institucions que no són les nostres i que construeixi pacientment una nova institucionalitat amb objectius de transformació anticapitalista. Aquesta nova institucionalitat només serà possible si som capaces de bastir un bloc històric de les classes populars amb un programa tan radical com els reptes que les nostres ciutats tenen per davant.
Hi ha diversos moviments que estan fent propostes programàtiques per a les eleccions municipals. Per exemple, el moviment per l’aigua pública i democràtica, l’economia social i solidària, el feminisme, el moviment per la sobirania energètica i per la sobirania alimentària o pel dret a l’habitatge. Aquestes propostes són fruit de la lluita i han de formar part d’un programa de transformació social que necessàriament posi la vida al centre. Per acabar amb el govern de la lògica dels beneficis d’uns pocs privilegiats, el municipalisme ha de defensar un canvi profund en l’economia-política urbana que acabi amb l’empresarialisme urbà, les ciutats “marca” i el monocultiu turístic; un canvi que construeixi territoris per viure-hi, amb teixit comunitari i on els recursos fonamentals estiguin sota el control democràtic de la majoria social. Malgrat els límits de l’acció municipal que hem experimentat aquests darrers anys és important lluitar per aconseguir governs municipals alternatius o, en aquelles localitats on no sigui possible, per aconseguir representació institucional que serveixi per a fer avançar en la crítica i l’oposició a les polítiques neoliberals. Per aquest motiu Anticapitalistes animem, d’una banda a votar el proper 26 de maig a les candidatures del municipalisme combatiu i de ruptura i de l’altra a organitzar-nos cada dia per fer reals aquests anhels.