El dimecres 17 de desembre l’Ajuntament de Badalona, encapçalat per Xavier García Albiol, va realitzar el desallotjament de l’Antic Institut B9 a Badalona —un assentament informal que donava refugi a 400 persones— que ha esdevingut el més gran fet a Catalunya fins a la data.
El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona exemplifica diversos conflictes que defineixen el moment polític actual. D’una banda, el cas condensa la cara més crua de la crisi de l’habitatge: sensellarisme, infrahabitatge i violència policial. A més, mostra com aquesta crisi ofega amb més força les persones migrants sobre les quals pesen el racisme institucional; l’exclusió dels mercats laboral i immobiliari regulars; i una violència sistèmica. Finalment, aquests darrers dies els esdeveniments han revelat clarament com l’extrema dreta —en auge arreu del món amb discursos racistes i antiimmigració— opera sobre la classe treballadora per dividir-la en funció del seu origen.
És urgent que continuem mobilitzades i ens aboquem al sosteniment material de les persones desallotjades; i que organitzem la solidaritat a través de les entitats i les organitzacions que fins ara han permès sostenir la situació. Així mateix, cal exercir pressió sobre els responsables polítics i institucionals més immediats —des de l’ajuntament a la Generalitat— perquè ofereixin una alternativa residencial als centenars de persones que avui, sota condicions meteorològiques molt adverses, no disposen d’un sostre digne on allotjar-se. La proposta d’allotjament parcial i temporal en diferents municipis fora de Badalona, aconseguida únicament gràcies a la pressió popular, és del tot insuficient en aquest sentit.
L’estratègia de l’Ajuntament d’Albiol és clara i transparent: desentendre’s de la responsabilitat activa a tota possible solució mentre barra el pas a aquelles petites alternatives que des de la societat civil es poden organitzar. I ho fa, a més, de la manera més cruel i manipuladora possible: activant un sentiment de ressentiment entre les veïnes per tal que aquestes es mobilitzin, ja no contra els possibles reallotjaments, sinó contra les mateixes desallotjades. A través de calúmnies i mentides, Albiol criminalitza les persones desnonades del B9 i, de retruc, tot el proletariat migrant.
La concentració diumenge a la nit que va impedir el reallotjament de 15 persones en una parròquia o la convocatòria dilluns al vespre en paral·lel a la mobilització antiracista tenen el segell de l’alcalde. Probablement, només la resposta de les organitzacions polítiques i el moviment antiracista i per l’habitatge, que va convocar centenars de militants, va impedir fets més greus i violents. I la resposta a aquest tipus d’actes —promoguts ara per l’alcalde, però altres vegades per agents socials, grups d’extrema dreta organitzats o personalitats mediàtiques— ha de ser la més àmplia i unitària possible, de la mà de l’autoorganització de la classe treballadora migrant. I, a més, ha de saber interpel·lar les veïnes no organitzades, involucrant-les estretament en la defensa del dret a l’habitatge i d’unes condicions de vida dignes a barris, pobles i ciutats.
Només una estratègia unitària de lluita antiracista i antifeixista que sàpiga apel·lar a àmplies capes de la classe treballadora podrà fer front als atacs de l’extrema dreta i a la seva estratègia de confrontar els penúltims contra els últims.
Anticapitalistes i Obrir Escletxa continuarem donant suport a les persones afectades pel desallotjament del B9 i fent costat a les entitats i organitzacions que n’organitzen la solidaritat.
Solució justa per les desallotjades del B9: ni gent sense casa, ni cases sense gent.
Contra el racisme, unitat de la classe treballadora.
