Acabem amb el negoci de l’habitatge: organització i planificació ecosocialista contra governs i rendistes.
Enfront del caos del mercat, la planificació ecosocialista del parc d’habitatge i del sòl és l’única manera de garantir un accés universal. Sense atacar frontalment el poder econòmic i polític dels rendistes, no hi ha millores possibles.
Si haguéssim de resumir la situació actual de l’habitatge en la nostra societat, la cosa evident és que els preus han seguit un ascens vertiginós en els darrers anys. Tanmateix, això només seria assenyalar les conseqüències. Avançar en la conquesta del dret a l’habitatge ens exigeix identificar les causes, combatre-les i reforçar un moviment unitari que impulsi un poder polític propi, capaç de garantir l’habitatge com un dret universal, gratuït i de qualitat.
El conflicte per l’accés a l’habitatge s’ha intensificat recentment. El poder estructural de rendistes i especuladors s’ha consolidar amb el suport legal i polític que els ofereixen el mercat i l’Estat.
La dreta no ha dubtat a llençar una ofensiva agressiva: des de desgravacions fiscals i noves operacions urbanístiques fins a l’impuls d’un nou esquadrisme feixista disposat a expulsar a la gent de les seves llars.
Per la seva banda, els governs de coalició, conscients de la creixent tensió, han optat per la concertació social com a estratègia política. Aquesta via busca mantenir el dret de fer negoci amb l’habitatge com a bé de mercat, mentre intenten apaivagar el patiment, la ràbia i la presa de consciència d’amplis sectors de la classe treballadora que estan disposats a lluita pel dret a l’habitatge. La nostra aposta és aprofundir aquesta via.
Convertir el patiment individual per l’habitatge en un motor d’organització per a cada vegada més treballadores, aixecant una força capaç de disputar políticament, aquí i ara, el dret a l’habitatge des d’una perspectiva ecosocialista. Afrontar a curt termini l’urgent problema d’accés a l’habitatge ens obliga a plantejar el debat de la distribució i ús de l’habitatge com a recurs i bé social. Tenim habitatges de sobres perquè tota persona tingui una llar i posar fi a la crisi de l’habitatge.
Per això és necessària l’expropiació dels habitatges buits i d’ús turístic, incorporant-los al parc públic d’habitatge. Un parc públic sota control social i gestionat per les usuàries i treballadores. Una proposta que, juntament amb la rebaixa immediata del 50% en els preus de lloguer, la despenalització de l’ocupació i el reconeixement de les estructures del moviment d’habitatge com a entitats legítimes de veïnes i veïns per a atendre necessitats quotidianes com la rehabilitació i els subministraments dels habitatges, resulta clau. Aquestes mesures són fonamentals per a enfrontar amb serietat la crisi residencial, enfront de la política del totxo, una aposta ecocida contra el planeta i inútil per a resoldre el problema de fons.
Vincular les condicions actuals amb les propostes programàtiques que poden fer-nos avançar en la conquesta del dret a l’habitatge ens obliga a reflexionar com avançar en aquest camí.
Experiències com la confederació del moviment per l’habitatge a Catalunya assenyalen la direcció correcta: avançar cap a un moviment unificat, ampli i democràtic, que transformi el conflicte per l’habitatge en una oportunitat per a enfortir l’organització de la classe treballadora i dotar-nos de les eines que fan possible encarar en millors condicions una lluita que serà llarga.
Enfront del caos del mercat, la planificació ecosocialista del parc d’habitatge i del sòl és l’única manera de garantir un accés universal. Sense atacar frontalment el poder econòmic i polític dels rendistes, no hi ha millores possibles. El 5 d’abril sortim als carrers en tot l’Estat. Expropiació i organització, planificació ecosocialista contra governs i rendistes.
