Avui, diada de Sant Jordi, Anticapitalistes participarem de la manifestació en defensa de la llengua per denunciar que la situació de minorització que viu no és ni fortuïta ni natural, sinó conseqüència de decisions polítiques i de la repressió cultural i política. La situació no és nova, ja que el català, com la majoria de les llengües arreu del món, pateix una política lingüística d’imposició de les llengües majoritàries dels estats nació, que hem heretat d’una història imperialista que pretén associar una nació a una llengua com si fos la norma, quan el monolingüisme estatal és l’excepció.
El català va ser llengua comuna de lluita i comunitat en el context de l’antifranquisme i de la transició, que era també el context de la lluita pels serveis públics (escoles i CAPs) als barris i pobles i de les vagues del moviment obrer. La crisi de les organitzacions veïnals i obreres, l’expulsió de les veïnes i del teixit social a cop d’especulació immobiliària, la crisi de l’escola catalana com un motor comunitari després de dècades de retallades, la precarització del sector periodístic, audiovisual i cultural… Són els responsables més recents del retrocés en l’ús social del català. Sense oblidar que des de partits com el PSC o Comuns i des de les institucions que governen, s’ha apostat per normalitzat el bilingüisme com si fos estable, darrere s’amaga l’abandonament de les llengües minoritzades.
Defensar el català passa per la voluntat política i social de mantenir la riquesa lingüística contra la imposició del monolingüisme que reverteixi tot el que l’ha fet retrocedir. Implica, també organitzar social, sindical i políticament les classes populars i treballadora, amb una aposta decidida en barrejar orígens culturals per fundar una cultura de base on el català sigui llengua comuna; una llengua viva, de cohesió, d’equitat i de convivència. Però, sobretot, una llengua viva.
Aquest Sant Jordi: rosa, llibre i mani.
