Ahir, desenes de milers de persones van sortir als carrers de Madrid per a parar la Vuelta, trencar la complicitat i impunitat sionista i fer costat al poble palestí en lluita. La massivitat, unitat i determinació militant de la mobilització va aconseguir fer realitat el que el govern progressista no s’ha atrevit a fer. Seguint l’exemple de les mobilitzacions en totes les nacions i territoris de l’Estat espanyol, la Vuelta Ciclista no va ser capaç de finalitzar a Madrid malgrat el gran desplegament policial. Això suposa un gran èxit pel moviment internacionalista per Palestina i ha de servir per a enfortir i escalar la lluita a tot arreu.
Hem de ser capaces de veure la realitat més enllà dels titulars superficials que genera la política oficial. El govern progressista es troba en una cruïlla. El govern progressista saluda les mobilitzacions perquè no li queda més remei, per mer oportunisme polític. La gran majoria de la força social mobilitzada considerem a PSOE-Sumar còmplices del sionisme: no han trencat relacions amb el sionisme, defensen l’existència d’Israel, sense donar suport a la resistència activa del poble palestí, continuen comerciant armes i permetent operar al sionisme a l’Estat espanyol. A més, reprimeix les mobilitzacions i no ha derogat la llei mordassa que permet amenaçar al moviment amb multes i sancions.
Per part seva, la dreta, esperonada pels seus sectors més “progenocides militants”, ha decidit convertir-se de manera oberta en el “partit d’Israel” a Catalunya i l’Estat espanyol, histeritzant un sector feixistitzat de la seva base social i criminalitzant el moviment. Uns certs sectors de la dreta, conscients de la impopularitat de la seva posició, tracten de redirigir aquest suport obert al genocidi cap a explicacions equidistants que, dins del suport tancat a Israel, busquen desmarcar-se covardament dels efectes reals d’aquesta política criminal. La força del moviment els manté a la defensiva en aquest terreny; es demostra que la mobilització independent, no subordinada al govern progressista, és la millor manera de combatre la dreta i l’extrema dreta.
Totes aquestes contradiccions en el si de la classe dirigent mostren la profunditat de la commoció social que suposa el genocidi. Però no hem d’oblidar que aquest impacte és gràcies a la lluita heroica del poble palestí, que ha decidit resistir fins a alliberar la seva terra des del riu fins a la mar. La seva voluntat de viure i de derrotar el colonialisme ha desencadenat un moviment internacionalista dins el centre imperialista.
Sobre aquesta anàlisi, hem d’intensificar la mobilització sobre les següents consignes i objectius:
- Boicot, desinversions i sancions en tots els àmbits i llocs. Expulsar al sionisme de la cultura, de l’esport, de l’economia, del públic i del privat.
- Estendre les mobilitzacions moleculars en cada barri i poble, posant sempre en el centre al poble palestí, donant suport a accions com la flotilla fins a aturs en el món del treball i en les universitats.
- Unificar tot el moviment i ampliar-lo amb més i més sectors en les mobilitzacions. Per començar, de cara a les assemblees estudiantils d’aquesta setmana i les accions descentralitzades del dijous 18; en segon lloc, construint una forta mobilització unitària per al cap de setmana del 4 i 5 d’octubre, dates convocades per la RESCOP a tot l’Estat espanyol.
- Continuar posant damunt de la taula, amb constància i determinació, la denúncia i l’exigència de l’embargament d’armes, la ruptura amb l’Estat genocida i la fi de la complicitat del govern i les empreses.
- Organitzar-nos més i millor, de manera independent, per a dotar de cos militant a l’impuls de masses, continuar alimentant la unitat d’acció des de baix i des de l’autonomia de l’Estat i dels seus braços institucionals.
Treballar de cara a una gran mobilització internacionalista europea i global, unificant un moviment amb presència a tots els països. Seguir mobilitzades de manera permanent fins a aturar el genocidi i que Palestina sigui alliberada del sionisme, des del riu fins a la mar.
