Comunicat de la Comissió d’Educació d’Anticapitalistes
Des de l’inici, s’ha viscut amb grans incerteses, però també amb grans contradiccions, el retorn a l’escola. De les mesures anunciades per les institucions n’hem vist incompliments constants que per molt que s’intentin maquillar són una realitat: hi ha mancances d’EPIs per al personal dels centres, les ràtios es mantenen si fa no fa com l’any anterior. Són superiors a 20 alumnes per grup a molts centres d’educació secundària, el 40% dels quals s’ha vist afectat per la Covid segons les dades del propi departament, i on els grups bombolla no són viables ni per quantitat d’alumnat, ni sovint per espais i distribució als centres. La sensació general és de deixadesa davant del caos administratiu i de la lentitud a l’hora d’actuar davant els casos positius confirmats dels quals se n’endarrereix l’aïllament del grup sense cap justificació. Les falses solucions telemàtiques no garanteixen una educació de qualitat, com tampoc la garanteixen que les hores no lectives del professorat acabin abocant-se a tasques de vigilància i, per tant, vagin en detriment de la preparació de les classes en un curs en què cal més que mai.
La precarització dels serveis públics, i també el de l’educació, ve de dècades de polítiques austeritàries que afebleixen l’escola pública i afavoreixen les privatitzacions de l’ensenyament o dels serveis que s’ofereixen als centres. Les promeses incomplertes ara seran atacs en un o dos anys que aprofundiran més en l’abandonament dels serveis públics i és per això que cal cercar aliances, no només amb l’alumnat o les famílies i el personal no docent com el monitoratge -que ha patit un abandonament total i una inseguretat totals i que van ser els primers a patir els ERTOs- sinó també amb d’altres sectors com el sanitari.
És necessari que donem resposta a la situació actual, però també que preparem el camí: calen espais de lluita transversals en els quals teixir aliances i construir mobilitzacions i alternatives per a consolidar allò públic i comunitari. Cal que sortim de la calma tensa en la qual ens pretenen atrapar amb discursos de culpabilitat individual que ignoren que allà on l’administració pot prendre mesures, no ho fa: transports públics, inspeccions laborals, augment de personal sanitari i docent, augment de recursos per als serveis públics. No podem continuar esperant que els professionals públics mantinguin el sistema a costa de voluntarisme per encobrir la deixadesa de l’administració, perquè estaríem consolidant la precarització dels serveis.
Davant el caos sanitari, econòmic, ecològic i social al que ens evoca el capitalisme del s XXI és més urgent que mai revertir la privatització dels serveis públics i ampliar la capacitat d’intervenció pública i comú sobre els sectors clau de l’economia i la societat. Per contra, la gestió curtplacista de la crisi per part dels poders públics actuals, que accepten els marcs d’austeritat o que fins i tot aprofiten el xoc sociosanitari per aprofundir en la liberalització de l’economia, posen en perill els darrers elements de democràcia i justícia social que perviuen en la nostra societat.
Els propers 9 i 15 d’octubre hi ha convocada vaga per a la comunitat educativa de l’educació pública de bressol a universitats. Des d’Anticapitalistes donem suport a aquestes jornades perquè creiem que cal parar ara per no haver de tancar després. Animem a difondre i secundar la vaga i a pensar maneres de visibilitzar-la també per aquelles que no poden secundar-la per no estar-hi convocades i a organitzar piquets informatius, classes al carrer per ocupar l’espai públic i a fer-ne partícips a la resta de la comunitat educativa i social.