[Comunicat d’Anticapitalistes i Obrir Escletxa davant l’11 de setembre 2025]
Enguany la Diada nacional de Catalunya enceta un curs polític marcat per un escenari d’auge reaccionari i de l’extrema dreta, d’atacs a la llengua i de retrocés en les aspiracions rupturistes que encapçalaven la lògica democratitzadora del cicle anterior. L’estabilització relativa dels governs del PSC a la Generalitat de Catalunya i del PSOE a la Moncloa ens dibuixa un moment polític de passivització social que creix i s’enforteix en la desmobilització i desafecció política fruit de la derrota del cicle anterior, i apuntala una nova ofensiva de construcció nacional de l’Estat espanyol que ens retorna a la fase prèvia del catalanisme preindependentista.
La centralitat que pren la defensa del català és un element clar que ens evoca aquest nou escenari de caràcter defensiu. Ens trobem un un camí clar de minorització del català que, a Catalunya, pren una dimensió pròpia respecta a País Valencià i Illes Balears on activament governs del Partit Popular treballen per una precarització i eliminació de la llengua. El procés de retrocés del català no té una única causa. El procés de retrocés del català no té una única causa. Si bé d’una banda hi ha un augment de parlants, de coneixement i aprenentatge de la llengua, el seu ús està clarament minoritzat. D’entre d’altres factors cal destacar l’abandonament del català per part dels darrers governs: la precarització del sectors educatiu i sanitari, i dels mitjans de comunicació; la manca formació gratuïta a través del Consorci per a la Normalització Lingüística; les actituds de resistència a l’ús del català per sectors monolingües en castellà o dels canvi de llengua de les catalanoparlants de seguida que s’intueix que qui es té davant no té el català com a primera llengua. Davant d’un món més globalitzat necessitem que als espais d’organització popular el català sigui la llengua per teixir comunitat.
La urgència de vindicar la llengua no ha de partir ni de posicions conservaduristes ni d’extrema dreta, és una aposta per defensar el català com a llengua comuna en un context de plurilingüisme de les classes populars catalanes, que ens permeti teixir xarxa entre veïnes i sigui un vehicle per a organitzar el conflicte a la nostra societat. És des d’aquí que celebrem el retorn d’una manifestació per la llengua el 23 d’abril, amb la voluntat de donar cos a la lluita i des d’una mirada crítica i de tolerància zero cap a qui vulgui utilitzar l’espai per amplificar posicions reaccionaries i excloents. Perquè la millor defensa del català rau en la seva capacitat de fer xarxa i imaginar futurs col·lectius, i el millor català que es parla és aquell que surt de les lluites per la millora de les condicions de vida de les classes populars del nostre país.
Una defensa que no ha de caure en mans del sector més xenòfob del catalanisme que, avui, compta amb l’altaveu de dos escons al Parlament de Catalunya i que oneja amb força –i total impunitat– discursos excloents, racistes, anti àrabs, reaccionaris i d’odi vers la població migrant i racialitzada dels nostres barris. No ens podem permetre normalitzar la seva presència ni acceptar cap tolerància cap a les seves posicions, perquè fer-ho és donar via lliure a les violències i atacs racistes que hem vist créixer aquest estiu a Granollers, Vallirana, Matadepera al caliu de les revoltes de Torre Pacheco.
És per això que, Anticapitalistes i Obrir Escletxa, considerem fonamental treballar per canviar la relació de forces per poder plantejar un nou embat al Règim del 78 i a l’extrema dreta racista, masclista, lgbtifòbica i ecocida que campa pel territori. Hem d’enfortir els espais i moviments amplis que defensen l’autodeterminació, la sobirania popular i la democràcia, i fer-ho bastint juntes un horitzó ecosocialista, antiracista i de classe capaç de respondre a les crisis que travessem i millorar la qualitat de vida de les treballadores del país.
