1. Davant el recent exili de Marta Rovira i l’empresonament de Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull volem expressar la nostra solidaritat i suport a elles i ells, així com a les seves companyes de partit i familiars. La persecució judicial i política de l’independentisme per part del règim compta ja amb 9 persones empresonades i 6 persones fora del país i des de setembre de 2017 ha suposat una involució democràtica i un gir autoritari a tots els nivells. Volem també denunciar les agressions i repressió policial per part dels Mossos d’Esquadra viscuda durant les mobilitzacions del divendres 23 de març a delegació de govern, així com en d’altres punts de Catalunya i solidaritzar-nos amb les ferides.
2. Arreu de l’Estat s’està patint una deriva autoritària i judicialitzadora. Les darreres setmanes hem presenciat desenes de casos que atempten contra les llibertats civils i la llibertat d’expressió. Des de la repressió constant que viuen les veïnes de Múrcia des de fa mesos per les seves mobilitzacions contra el mur de l’AVE, passant per la impunitat del racisme institucional davant la mort de Mame Mbaye Ndiye durant una persecució policial al barri de Lavapiés, fins la condemna a presó del cantant Valtonyc, així com molts d’altres exemples. Una deriva que cerca degradar els valors de solidaritat entre les de baix i emmordassar la protesta social. Aquest gir, a l’hora, ve alimentat per un gir generalitzat del neoliberalisme i que a escala europea s’ha manifestat amb les polítiques de xantatge econòmic, d’estats d’excepció i amb l’auge de l’extrema-dreta i la xenofòbia institucional.
3. Davant la situació d’excepció tant per l’aplicació del 155 com per la vulneració de drets polítics i civils considerem que certament és fonamental construir un front anti-represiu en defensa dels drets socials i civils, estable amb les diferents sensibilitats sobiranistes – independentistes i no – tant de partits polítics com d’entitats socials i civils. Un front que tingui com objectiu la denúncia de la repressió a escala catalana, estatal i internacional; que construeixi una agenda de mobilitzacions i accions per sostenir aquesta denúncia; que la seva prioritat sigui l’alliberament de les persones empresonades, així com, el tancament de la injusta causa política contra l’independentisme que està duent a terme la »justícia» del règim amb el suport d’estaments judicials, mediàtics, policials i polítics.
4. Ara bé, des d’Anticapitalistes considerem que a més, cal armar una estratègia de llarg recorregut, que sigui capaç de combinar:
– La política de front amplia centrada en una agenda de mobilitzacions i accions sostingudes en el temps contra la repressió del règim que mantinguin el pols i l’autoorganització popular i social;
– Posar en el centre de l’estratègia – i no com un apèndix – un pla de xoc contra l’emergència social i un programa anti-austeritat que sigui capaç d’ampliar la base social treballadora del sobiranisme i que, a més de recuperar l’auto-govern, s’encamini a la conquesta de sobiranies concretes i materials en una lògica constituent facilitant una aliança entre independentistes i defensors del dret a decidir, en el marc d’una majoria política encapçalada per forces d’esquerra;
– I una política conscient en la construcció d’aliances solidàries amb totes les que també s’enfronten a la repressió i precarietat del règim del 78 arreu de l’Estat, així com una política d’aliances amb la resta de pobles d’Europa que s’enfronten a l’autoritarisme de la Unió Europea per evitar l’aïllament al que volen condemnar-nos.