Un gran militant i un tiu extraordinari. Entusiasta, cordial i senzill. Un gran editor i un bon amic. Va ser dirigent estudiantil als 70 i era conegut com el «Querer» perquè a totes les assemblees insistia en la seva frase favorita «Querer es poder». Amb la ruptura LCR/LC va organitzar-se amb la LC i va tenir un paper clau per muntar el seu aparell clandestí. En una caiguda que el va portar a Laietana els seus companys d’institut es van declarar en vaga i el director del centre es va presentar a comissaria… Després de la clandestinitat es va dedicar a resituar-se professionalment en arts gràfiques. Va obrir una impremta amb l’Anna i, posteriorment, la LC els hi va comprar l’empresa que acabarà esdevenint la impremta de la Lliga reunificada, la Canigó, on durant molts anys es va imprimir el Combate, l’Inprecor, el Demà i la propaganda d’innombrables campanyes polítiques.
Al principi de la democràcia es va traslladar a Canàries (on seguirà en tasques d’edició de diaris, informes, etc…) i on coneixerà la Bernadette. Quan torna a Barcelona a principis dels 90 crea una revista d’informàtica, col·labora amb Mediapro i, més tard, munta Mediaactive (l’empresa familiar que ha lluitat per mantenir fins ara).
A principis dels 2000 es va afiliar a En Lluita un temps fins que s’hi va distanciar… Quan creem Izquierda Anticapitalista s’hi va incorporar amb entusiasme (en part per influència de Pablo Fernández –també un ex d’En Lluita–) dient que tornava a ser “com a casa”. Va estar present al congrés de fundació de l’NPA a París el 2009 i, posteriorment, es va entusiasmar quan va començar Podemos.
Va tenir un paper clau en construir el grup de base de Poble Sec i en recuperar al «Calitu» per a la militància activa, un dels seus grans amics des dels temps de la LC. Al nostre parer, el Lluís va ser probablement el millor responsable de grup de base que hem tingut mai a Catalunya des dels temps de la Lliga.
Per problemes amb l’empresa i pegues de salut es va retirar una mica de la militància a Revolta, però uns anys més tard (ja reflotada l’empresa després dels pitjors anys de la crisi) es va engrescar enormement amb el llançament de Podemos per part dels nostres companys de Madrid. Encara s’engrescarà més quan el Calitu i jo li vam proposar incorporar-se al projecte del que acabaria sent Sylone, el projecte editorial d’Anticapitalistes. La seva contribució a construir l’editorial ha estat absolutament cabdal i conditio sine qua non per engegar la iniciativa. El seu savoir faire professional, la meticulositat i el rigor en la feina i, perquè no dir-ho, el fet que fos l’únic que tenia idea del que era una empresa i de números, ha estat fonamental.
Un tumor cerebral terrible, que li va impedir assistir a la Universitat d’Estiu l’any passat, se l’ha emportat en menys d’un any. Ens ha deixat una bona persona, modesta, divertida, senzilla… i un d’aquells militants imprescindibles dels que parlava Brecht en un conegut poema.
Tot el nostre afecte i carinyo per la seva familia
En particular per la Bernadette, l’Ona i el Jofre
Lluís, no t’oblidarem!!
Andreu Coll i Josep Garriga “Calitu”